ANDANES I TORNADES
L’Alfons X, la reina Elisenda i el Jaume I -el trio Vallcarca de Rocafort- xiuxiuegen a les Corts sobre l’afer fondo entre el Virrei Amat i la Sagrera.
La Maria Cristina i en Joanic es discuteixen al camp de l’arpa. Al Pep Ventura i a la Carmel se’ls fa una llacuna de veure’ls i se’n van al poble Sec. Quin bogatell! Perquè el baró de Viver, pare del Llucmajor i de la princesa, els esperava a tots quatre amb els braços oberts i amb la bonanova que a la festa de la seva filla havia convidat tots els amics … la Barceloneta amb sa germana la Valldaura, l’Urgell, la Fontana, el Lesseps, la pubilla Cases i en Rocafort.. I ara en quin guinardó s’havia ficat el noble? Què els diria, als assistents, que hi havia hagut un clot i se’ls havia engolit el Besòs?
I TORNADES USUALS. O CASUALS?
A la tornada, des de la zona Universitària fins al palau Reial s’han perdut l’Entença, els Encants i la Salut, i en Joanic ha caigut al gorg abans d’arribar al passeig de Gràcia i no li ha fet cap mena de glòries.
Pompeu Fabra s’ho mira en diagonal i li sembla que viu en un món paral·lel. Ja no sap a quina urquinaona viu!