La bellesa de la quotidianitat
A Les veus del metro de Jean-Paul Sartre, a Metròpolis de Thea von Harbou... Què té d'important un espai tan comú com el metro perquè estigui present a tantes històries? Com pot ser que un mitjà de transport capti l'atenció? La resposta pot semblar sorprenentment senzilla: la seva quotidianitat.
El metro és el que ens permet anar a diversos punts d'una ciutat i fer una petita pausa de les nostres enfeinades vides. Ens obsequia un moment de tranquil·litat on ja no som un sol individu, sinó part d'un conjunt format per simples figures dins d'un vagó. És precisament aquesta dualitat la que fa que el metro sigui un espai màgic tant en la ficció i en la realitat.
És veritat que, a la literatura, el metro és un lloc de transmissió. És una metàfora perfecta per representar l'evolució d'un personatge o el canvi d'univers que transporta als protagonistes a mons fantàstics. Tot i això, no podem oblidar que, més enllà de tot el simbolisme que l'envolta, és només un mitjà de transport.
Al cap i a la fi, el metro no és res més que un conjunt de vagons que es desplacen per uns raïls seguint sempre el mateix camí amb una funció concreta. La seva capacitat de ser un lloc per a la reflexió o el misteri evidencia la nostra tendència a sobrevalorar la quotidianitat; buscar significats més enllà dels que realment un espai té.
Malgrat això, aquí radica la seva veritable importància. Encara que sigui simplement un mitjà de transport ens mostra que existeix bellesa fins i tot en els entorns del dia a dia. La quotidianitat és el que fa que el metro sigui un espai únic.