Acròstic del centenari
Cert és que el Metro és un transport molt valuós.
en una ciutat com la nostrada Barcelona.
Necessari, útil i pràctic. Sí senyor.
Tot i que també hi ha altres transports públics importants a la localitat.
Ans cal dir que aquest no és pas nou.
No, ja té certa trajectòria i antiguitat.
“Yes”, “oui”, “un”, “eung”, “bai”, “po”, “do”, “ja”, “jah”, “ie”.
Són paraules que volen dir “sí”, que en el metro tu pots sentir.
Doncs moltes llengües, cultures i nacionalitats s’hi troben barrejades.
En aquest transport on de gent hi passen riuades.
Menuts i grans, de totes les edats.
En un espai ni gran ni petit, tots són mesclats.
Tothom hi és benvingut.
Romandre-hi en respecte seria ben rebut.
O sigui, cedint, amb cascos i amb amabilitat no tindríem pas res perdut.
M’agradaria afegir. Que moltes són les vides que hi passen.
Oh, bella Barcelona, quantes persones de tu emanen.
L’antiguitat d’aquest transport certera és.
Tot d’històries viscudes aquí. Ah… Si el metro parlés…
Estima el passat, estima el present.
Si vols pensa en fa cent anys o en allò més recent.
Fet i dit, dit i fet, d’anys n’han passat cent.
Et felicito, a tu, transportista de gent.
La teva empremta en la nostra ciutat s’ha fet palès.
I en el cor dels seus habitants una petjada més.
Com et podria jo felicitar?
I què et podria jo regalar?
T’intento escriure paraules belles, planeres i galanes.
Al transport que pots agafar a Plaça Catalunya, a Plaça Espanya o Drassanes.
Tantes i tantes estacions en les teves entranyes.
Són testimonis de tantes i tantes vides comunes i estranyes.
Feliç centenari.
Colometa.