Aventures entre pèls sobre un poll poc fidel
Malgrat els bruscos moviments que dificultaven l’eficàcia de l’aterratge, vaig aconseguir saltar àgilment fins aquells tirabuixons daurats que tant van alegrar-me la pujada al metro (m’encanten els tobogans i les muntanyes russes!). Després de dos llargs dies entre aquells bruts i foscos pèls, necessitava canviar d’ambient. La meva nova casa provisional era atleta, així que havia d’agafar-me amb força als cabells per no caure cada cop que corria o saltava (cosa que passava amb freqüència). Va ser per això que vaig decidir mudar-me l’endemà, necessitava tranquilitat. Així que, el matí següent, tal com vaig arribar al metro, vaig observar tots els caps en busca d’una nova vida. Primer vaig fixar-me en una nena petita amb dues cuetes, però la vaig veure massa juganera. Després vaig notar un home seriós i poc mogut, però tan sols tenia 4 pèls per arrepenjar-me. Aleshores vaig veure una dona gran amb cabells blancs però forts que em van semblar una bona opció, així que abans d’arribar a Fontana vaig deixar-me caure sobre seu amb lleugeresa. Aquest domicili va portar-me a la seva llar i es va adormir a la butaca. Em vaig sentir satisfet per la meva tria, doncs estava podent descansar plàcidament. Va ser per la nit però, quan tot es va tòrcer. Es veu que la vella descansava de dia i festejava de nit, a partir de les 0:00 posava música a tot volum i ballava desesperadament. El matí vinent, sense pensar-ho dos cops, vaig pujar al primer cap que vaig veure tal com l’anciana va entrar al vehicle. Aquest cop em trobava sobre una noia de cabells llargs i enredats. Va baixar a Valldaura on es va reunir amb el seu germà gran, el qual era un rondinaire que cada cop que s’enfadava li feia un clatellot creant un petit terratrèmol insuportable. Evidentment, al següent viatge en metro vaig escapar d’allà per traslladar-me a un estatge de pèls ondulats, llargs i bruts. Confiava en que no podria ser pitjor que les anteriors vivendes, i a l’inici semblava que tot anava bé. Va ser quan vaig veure de lluny cap on es dirigia aquell caparró desendreçat que em vaig veure mort. Vaig entendre que havia arribat la meva fi, que tard o d’hora em descobriríen i acabarien amb mi. Ja no tornaria a saltar de cap en cap al metro buscant una casa decent. Vaig entrar a la perruqueria.