La cabina olía a metal tibio y a café vencido. Julián apoyó la mano en la palanca con la naturalidad con la que otros apoyan la mano en el hombro de a...
Como siempre, cuando estoy esperando el trasporte, para ir al taller, siempre estaba la misma persona esperando el mismo trasporte que yo, es un joven...
Ningú sabia qui havia començat. Un matí, algú va trobar un post-it groc enganxat a la finestra del vagó 7 de la línia 1: "Gràcies per cedir-me el seie...
La cara de la Kati- la meva editora- reflectia goig de veure aquella sala d'actes plena de gom a gom. En acabar la presentació i sotmetre'm al tercer ...
Todavia faltaban algunos minutos para alcanzar las cinco de la mañana, las cinco de la mañana de un dia laborable, laborable y feo, laborable y gris.....
Pensant en relats, estic recordant quan, devia tenir dotze o tretze anys, a mitjans dels anys setanta del segle XX, hi havia algunes línies d’autobús ...
En el andén del metro nadie parecía mirar a nadie. Todos tenían prisa. Todos sabían exactamente a dónde iban. Todos… menos nosotros.
Mi hijo, alto, m...