Soc una noia de 26 anys. M’aixeco a les 6 cada matí i agafo el mateix bus a les 7:15 per anar a treballar. Aquell diumenge, com cada diumenge, estava ...
El metro avanzaba como cualquier otro día. Volvía a casa después de la jornada.
Desde hace años veo una estación en esta línea que no aparece en los ...
Un dia qualsevol al matí em disposava a anar a treballar com de costum. Era divendres, però aquell dia notava que alguna cosa anava malament. Era el m...
Hay cristales rotos y botes de spray de graffiti en el suelo. Algunos de los trozos están clavados en mi piel. Solo veo sangre y pintura en mi ropa.
...
Rocafort. De nuevo me volvía a pasar esa parada. No sé cuantas veces habían sido ya esa semana, ese mes. Cuantas otras intentaba darme otra oportunida...
És un dimecres com qualsevol altre i pujo a l’autobús. Trobo lloc fàcilment i sec al cantó esquerre (sempre afavoreix-ho aquest cantó no sé pas perquè...
Nadie en su sano juicio podría imaginar lo que estaba a punto de suceder. Nadie… lo prometo.
Como cada mañana, me disponía a ir al trabajo. «Vida de ...
La noia tenia ganes de vomitar i volia plorar, però sabia que no es podia permetre aquest luxe, ja que tenia molta gana i estava deshidratada. Feia ho...