A veces creo que el metro es el único lugar donde la ciudad respira al mismo ritmo. Cada mañana bajo las escaleras de la L2 con y con el almuerzo en e...
El conductor abrió las puertas del H2. Aún no había terminado su tiempo de descanso, pero hacía tanto frío que le sabía mal que la gente estuviera fue...
Un altre matí. Mateix autobús, mateixa hora, mateixes persones. No sé els seus noms, però reconec els seus gestos. Diviso la dona que sempre llegeix r...
Cada mañana, a las 8:17, el tren de la L3 llegaba con su quejido metálico y Marcos sentía que el día empezaba siempre igual. Tenía veinticinco años, u...
L'andana de l'estació de Liceu, a les tres de la matinada, era una caverna de ressons esmolats. Ja no hi havia viatgers, només el brunzit elèctric del...
La pols, daurada sota els focus halògens provisionals, ballava en una coreografia suspesa en el temps. Era la jornada de portes obertes a l’estació de...
2019 Un año dificil para el planeta por la amenaza inminente. Comencé a temblar cuando la inmensa nube llegó a Europa. La gente era escéptica y hacía ...
La Mirta sortia de casa pels matins i agafava la línia 4 de metro a l’estació de Via Júlia. De vegades omplia els seus buits existencials allà on podi...
La Marta viatja al transport públic cada dia per anar a treballar. Sempre el mateix camí, rutinari, conegut, quotidià... Sempre baixa les escales corr...