El bus del barri parece una caja de fósforos sobre ruedas o como, si un niño lo hubiera construido con coloridos bloques de colores.
El de mi barrio ...
El primer cop a la cama el va desestabilitzar, però el següent a l’abdomen el va acabar de paralitzar. “Què he fet jo?”, pensava mentre el dolor li re...
Les cosines del meu pare vivien a Barcelona prop del metro de Lesseps. Eren dues fadrines velles ben acomodades filles de militars d'alt rang, i el de...
És un agradable diumenge de primavera. Un raig de sol ha interromput el meu son acariciant-me la galta suaument. Sé que serà un bon dia d'ençà que mir...
En la parada de Poble Sec, la que cojo diariamente para poder vivir un día más por la amplia Barcelona, sube junto a mí un aparente pasajero más. Digo...
En aquesta vida tot és efímer, siguin els records, o els que esperen pacientment el metro. Els segons semblen desaparèixer, robats per l’andana a la q...
Ella estaba justo en el andén de enfrente. Leía un libro de poesía. Yo la miraba y adivinaba cada renglón de su lectura en las arrugas de su entrecejo...
Hay un hombre miope que me lanza miradas de amor desde el andén de enfrente, lleva una chaqueta de pana y un maletín ajado que imagino lleno de octavi...