Qui ets, noi ros?
L’Anna es trobava en una sala completament blanca, amb una porta al fons. Va començar a donar voltes per la sala sense entendre què feia allà, quan de sobte algú va entrar. Un noi ros, alt i amb un vestuari totalment negre. Aquell contrast de colors amb la sala li va cridar l’atenció. El noi va començar a caminar cap a l’Anna i es va parar just davant d’ella, quan va dir: “tu i jo ens veurem algun dia, t’espero”, seguidament com si tingués pressa, va desaparèixer corrents per la porta. L’Anna confusa per aquelles paraules que el noi va dir va decidir sortir de la sala per anar a buscar-lo i preguntar-li que significaba allò. Quan va sortir es va trobar amb una total foscor; cap passadís, cap finestra o fins i tot cap llum, una completa foscor. L’Anna no va entendre res, i encara menys quan de sobte tot es va esfumar.
Es va despertar tot confusa, però de seguida se’n va adonar que allò que havia passat va era un somni. “Que estrany”, va pensar. Es va llevar del llit i va anar a la cuina per a esmorzar. Quan va acabar va rentar-se les dents i es va canviar de roba, inevitablement va pensar en el somni que havia tingut. Es va assegurar que ho portava tot abans de sortir de casa per anar a l’estació. Havia d’agafar la línia L3 per arribar a la Zona Universitària.Quan va arribar va seure a un banc a esperar el metro. Sense adonar-se’n, els seus ulls van contemplar un noi ros, alt i vestit amb uns pantalons i una dessuadora negres. “Com el noi del meu somni”, va pensar l’Anna. El metro va arribar i tant l’Anna com el noi ros van pujar-hi.
L’Anna no va poder evitar fixar-se que, quan va baixar per a anar cap a la seva universitat, el noi va baixar també i va fer el mateix recorregut, “No crec que m’estigui seguint, no?” es va preguntar a ella mateixa. Va assistir a les dues classes que tenia aquell dia, i quan van acabar va sortir cap al carrer. “Un altre cop”, va exclamar en veu alta, sense voler, tot provocant que la raó d’aquelles paraules es girés cap a ella. El noi ros era allà una altra vegada. El va saludar amb un moviment de cap i es va dirigir a l’estació. No la molestava el fet de trobar-se un desconegut dues vegades, això era completament normal: el que capficava l’Anna era trobar-se el noi amb el qual havia somniat dues vegades, sense conèixer-lo de res.
L’Anna pujava al seu pis amb ascensor. Quan les portes es van obrir, va sortir i es va dirigir cap a la seva porta. Es va fixar que hi havia un tros de paper groc al terra. “És un post-it, que estrany”, va dir. El va agafar i tenia un escrit:
“Dolça i bonica Anna, ja et vaig dir que ens veuríem algun dia.
No esperava que fos tan aviat.
Espero que un altre cop que ens veiem puguem parlar en persona i
no a través d’un somni.
-Víctor ”
L’Anna es va quedar gelada, no tenia ni idea de que significava allò. Primer va somniar amb el suposat Víctor, després se’l va trobar a l’estació i a la universitat i ara suposadament sabia on vivia i li havia deixat una nota a la porta. Tota frustrada, va entrar a casa i va pensar com era que això estava passant. Però no sentia cap por, només una immensa curiositat per aquell noi ros.
Qui ets, noi ros?
Categoría de 13 i 17 años. Institut Miquel Martí i Pol