El noi del metro
Era una tarda de primavera. El metro de Barcelona estava ple de gent que tornava de la feina i de la universitat, esgotada d’un llarg dia. La majoria desitjava arribar a casa i poder relaxar-se al sofà. Entre la multitud es trobava una jove de 21 anys anomenada Clara, que tornava de la facultat de medicina. Aquell dia havia tingut un dels exàmens més importants del curs, i no li havia anat gaire bé. A part, una noia, a la cafeteria li havia tirat un cafè per sobre, i estava tota tacada, així que l'únic remei que tenia era posar-se una dessuadora per sobre, i estava suant de la calor. No li estava anant gaire bé el dia, que es digués… Però ella no sabia que de cop i volta tot canviaria.
Eren les 18:40 de la tarda. La Clara estava asseguda en un seient de l’interior del vagó del metro, llegint un llibre romàntic, imaginant-se com seria una història així en la seva vida. De sobte va aixecar la mirada, i va veure un noi assegut al seu davant que estava escrivint. Era un xicot amb cabell castany, portava unes ulleres de pasta negra. Ell va aixecar el cap, i les seves mirades es van trobar. Van saltar espurnes. La Clara va trobareal noi molt guapo, no el va deixar de mirar en tota l'estona. I ell a ella, tampoc.
Quan a la noia només li quedaven 20 minuts per arribar a casa, la veu dels altaveus va sonar:
“Passatgers, els hem de comunicar que hi ha hagut un problema a les vies, i l’estona que passeu a dins del tren s’allargarà. Gràcies”
- De debò?! El dia no em pot anar pitjor -va dir la Clara, molt indignada amb tot.
L'atractiu noi se la va quedar mirant, i uns minuts després es va dignar a parlar-li.
- Què et passa? -va preguntar.
La noia va aixecar la mirada del llibre i va veure de qui era la veu. Es va quedar sorpresa, i va sentir una escalfor a l'interior del seu cos.
- No res, que crec que mai no he tingut tantes ganes d’arribar a casa meva com avui, i veig que no serà possible -va dir amb un to sarcàstic.
- Va, dona, no et preocupis. Potser aquesta avaria et porta bones coses -va dir el noi.
- Ho dubto molt… però bé, qui sap -va contestar la Clara.
De cop i volta, es van trobar sotmesos en una conversa tan profunda i inspiradora, que es van adonar que tenien moltes coses en comú. No se'n van ni adonar que els trens ja es movien, i no els quedava gaire estona per arribar als seus destins.
Uns minuts després, els altaveus, van anunciar que la pròxima parada era Trinitat Nova, on havia de baixar en Sergi, l'atractiu noi.
- Bé, Clara, ha estat un plaer conèixer-te -va dir ell, i sense acomiadar-se, va aixecar-se i va marxar.
La Clara no s’esperava aquest tipus de comiat, però va continuar llegint el seu llibre. Però només d'obrir la pàgina que li tocava, a veure què hi havia escrit:
652 *** *** TRUCA’M!
- És el número del Sergi! -va esclatar.
Tots els passatgers se la van quedar mirant, però ella ni se'n va adonar. Estava massa emocionada per tenir el número d’un noi que de veritat li havia agradat.
En Sergi tenia raó.
Aquella avaria al metro li va portar un bon record. I potser, un bon futur.
Categoría de 13 i 17 años. Vedruna Sant Sadurní