La ciutat oculta
“LA CIUTAT OCULTA”
Fa molt de temps deien que hi havia una ciutat oculta on només podien entrar éssers màgics.
-Diu la llegenda que la ciutat oculta corre perill des de fa 100 anys i que encara la podem ajudar -va llegir la Maia. La Maia és una nena valenta i somiadora. Allà, no hi va trobar instruccions de com poder salvar-la.
Un dia normal, mentre anava a l’escola, esperant a la parada de bus H6 va escoltar una noia que estava parlant per telèfon- Hem de salvar la ciutat oculta -deia.
La Maia va pensar que potser era un ésser màgic i sabia com salvar la ciutat. Va anar i li va dir: -Em dic Maia i vull saber com es pot salvar la ciutat oculta, tu saps com? I el més importat, ets un ésser màgic?. La noia es va quedar molt sorpresa i fins i tot una mica intimidada. Va començar a mirar a tot arreu, esperant que ningú més hagués escoltat aquestes paraules, sinó, potser la ciutat oculta podria córrer un greu perill, i fins i tot ella i aquella noia tan atrevida.
La va empènyer cap al fons de la parada i en veu baixa li va dir: -I tu qui ets? I què en saps de la ciutat oculta? Llavors la Maia va estar explicant-li tot el que sabia. La Laura es va relaxar i es va presentar. Aquella noia, la Maia, no podia ser pas dolenta -va pensar- Em dic Laura i sí, soc màgica i necessito ajuda per salvar la ciutat oculta. Jo sé com arribar-hi, segueix-me.
La Maia, contenta i impacient li va dir:-Va, Laura hem d’agafar el bus-NO, espera’t, el portal s'obre a les 11:11, hem d’agafar el següent, sinó serà massa aviat i no podrem entrar -va dir la Laura.
Al cap d’uns minuts dintre del bus, la Laura li explica que han de passar per un bosc tenebrós per aconseguir el diamant i ficar-lo al arbre de la vida. I que quan arribin a la ciutat oculta tindran un temps limitat.
A les 11:11 el bus va passar per Palau Reial i elles van passar el portal. La cara de la Maia era tot un poema, però no es podien aturar per ximpleries, havien arribat a la ciutat oculta. -Hem de passar el bosc, però hem d’anar amb compte perquè està ple d’éssers màgics dolents -va dir la Laura.
Al cap d’uns minuts: -Maia, corre!! Ens ataquen les bruixes!! -diu accelerada la Laura-. I aquí està el diamant, corre, agafa’l, Maia.
-Si ens amaguem darrera d’aquest arbre no ens veuran, corre -va dir la Maia.
-Buf -va dir la Laura-, pensava que ens agafarien i ens farien trossets. Bé, finalment tenim el diamant i anem camí de l’arbre de la vida!!
-Laura, emmm, aquí, mmm, on som, no serà l’arbre de la vida? -va titubejar la Maia.
-Ostres, sí, ho hem aconseguit, hi som al darrere! No ho hauria aconseguit sense tu -diu la Laura-. Corre, col·loca el diamant en aquell forat, només ens queden 10 segons! 3,2,1, ja hem salvat la ciutat oculta.
I mentre saltaven d’alegria van tornar a passar el portal i van aparèixer al bus, a la parada de Maria Cristina. Elles, alienes a tot, no paraven de dir -Ho hem aconseguit! Ho deien totes dues, cridant. Tothom les mirava sense entendre res. Però si ho entenguessin, estarien igual de contents que elles.
FI
Categoría de 8 a 12 años. Escol.la Santa Dorotea