Octo-Nick the dinasty
Nick, una nit d'estiu, es va escapar de casa seva per una discussió amb els seus pares, ja que era una mica groller amb les paraules. A pesar de tot això, era molt carinyós, com qualsevol adolescent de disset anys.
Sense cap destí a la ment va agafar el primer tren que va atrapar, casualment era la R1 i va acabar baixant a la estació de L'Hospitalet de Llobregat. A continuació, va anar caminant fins agafar el bus L85 mentre escoltava dos gossos molt petits d’uns sis mesos cadascun, i els va acaronar. En aquell moment, Nick va estar a favor que els gossos poguessin pujar als transports públics. Després de deu minuts, l’autobús va punxar una roda i el destí el va portar a la central elèctrica de Sant Boi de Llobregat. Una vegada allí, va entrar a la central elèctrica per la porta principal i va notar una pudor molt desagradable, que el va fer caure al terra del desmai, mentrestant el va aixafar una torre elèctrica, produint-li un sagnat color coquelicot, com un vermell rosella. Va despertar per una llum molt intensa on un déu va aparèixer i li va dir:
-T’he estat esperant, eres digne de ser el meu successor i des d’aquest moment el teu nom serà Octo-Nick.
Poc temps després, Octo-Nick, es va despertar molt confús preguntant-se on era. Es va espantar en veure’s reflectits els ulls en un toll d’aigua, ja que ara eren brillants com una llum de neó. Un home, que probablement era el vigilant de seguretat, el va observar i li digué:
-Nen, estàs bé?
Octo-Nick va girar-se amb els seus ulls blau neó i va dir:
-Sí, per què ho preguntes?
L’home es va espantar i se’n va anar corrents. Octo-Nick també se’n va anar corrents de la central elèctrica, xocant amb un autobús a la sortida de la central i produint-li un fort dolor a l’esquena. Com que no podia caminar bé del tot, va decidir buscar algun transport públic amb el qual poder tornar a casa. Així que, amb l’ajuda del bus M30 i sis hores després, va anar a casa seva i es trobà la seva família plorant, perquè estaven molt espantats. Octo-Nick els va mirar als ulls i els va explicar tot el que li havia passat. La seva família es va sorprendre i es va calmar, i la nit es va acabar amb una forta abraçada i plorant de felicitat. Tot seguit, el seus pares li van insistir que dormira un poc, que havia sigut una nit una mica complicada i calia que tots anessin a dormir, per a descansar i començar un altre dia amb energia.
L'endemà es va despertar i va anar a la muntanya per a pensar i reflexionar: per què estava viu i qui era aquell déu? A l’instant, va caure a terra en relliscar per un rierol, es va aixecar i va observar una font d’aigua beneïda, on un déu es va mostrar i Octo-Nick li va dir:
-Qui ets tu?
-Soc el déu Átomos - li va dir cridant
-Per què estàs aquí, déu Átomos?
-Tu eres el meu successor, Octo-Nick. Des d'aquest moment t'entrego tots els meus poders: l'electricitat, el poder de la creació i el sentit blanc, que permet anticipar els atacs dels enemics. És el teu destí, si no vols et trauré a un ser estimat teu.
Octo-Nick s'ho va negar i se'n va anar a dormir a casa seva, ja que estava molt cansat.
Comença un nou dia i l’àvia Meche es va morir. Octo-Nick es va quedar en shock, va córrer amb la seva velocitat i va anar a la font d' Átomos cridant:
-PER QUÈ A LA MEVA ÀVIA? Està bé, acceptaré el meu destí!!
Categoría de 13 i 17 años. Col•legi Santísima Trinitat