UN LLANGARDAIX AL METRO
Un dia vaig pujar al metro, a l’estació de Verdaguer. Vaig entrar i em vaig asseure en un seient blau marí. Al meu costat hi havia una nena amb un ninot d’una sargantana gran, molt gran. El devia haver guanyat en una fira.
Total que vaig començar a analitzar el rèptil fals. Estava molt ben fet, tan bé que fins i tot movia la llengua! Un moment… movia la llengua! Em vaig espantar tant que vaig tocar el sostre del salt que vaig fer. Em vaig allunyar tant com vaig poder de l’animal llefiscós, i de sobte es va menjar un senyor! Havia d’intervenir la justícia! Mentrestant, la sargantana va anar engolint més gent, entre els quals la nena. La resta de passatgers van baixar a la següent parada, però jo no. Notava que havia de venjar les persones menjades.
Llavors vaig parar un noi amb pinta de delinqüent i li vaig demanar un ganivet. Estranyament, me’n va donar un. Havia arribat l’hora d'enfrontar-se a la bèstia. Vaig carregar contra seu però es va apartar. Després em va agafar amb la cua. Li vaig clavar l’arma blanca a l’extremitat, però va desempallegar-se de la cua. Em vaig enfilar a les barres de dalt. Després em vaig llençar damunt del rèptil i li vaig tallar el cap. De la sang van començar a sortir-ne T- mobilitats. El dia després, el meu acte sortia a tots els diaris i van prohibir els rèptils al transport públic.
Categoría de 8 a 12 años. Scuola Italiana Barcelona