Jo TMB viuré
Quina seria la vostra reacció si us informen que l'asteroide que heu estat admirant, com passa a les nits estelades de Barcelona d'ençà que sou petits, està a punt de col·lidir a la ciutat on has viscut tota la teva infància, i encara ho fan els teus pares? El més normal seria entrar en pànic i intentar allunyar als teus pares de la zona com més aviat millor, però no, la meva reacció va ser molt tranquil·la, ja que el govern d’Espanya va informar-nos que posarien en marxa un protocol d’evacuació a tot el país. Tothom estava confiat que vindrien els encarregats d'evacuar la zona, però el que va passar a continuació va ser terrible.
Les pantalles dels dispositius es van engegar, i es va veure el següent: una imatge amb la bandera d’Espanya anunciava que la ciutat no seria evacuada, ja que el procés d’avanç del meteorit havia progressat a gran escala. Però això no era el pitjor, sinó que aquella roca còsmica esclataria sobre Barcelona en 12 h. En un instant, aquella tranquil·litat es va transformar en una por terrible.
Tot seguit, vaig trucar als meus pares per informar-los que passaria a recollir-los. A continuació, vaig agafar les claus del cotxe i vaig posar-me en camí.
Després d’una llarga estona de viatge, vaig introduir-me a la rotonda de Barcelona i vaig poder presenciar una gran multitud de cotxes marxant, sense seguir cap ordre. Era l’únic automòbil en el carril.
Després d’uns 15 minuts, vaig girar a la sortida corresponent. No recordo el nom, però sí que recordo que passava molt a prop d’un museu que visitava de petit, “El Museu Blau”.
Seguint la carretera, vaig tombar per la primera oportunitat de gir. Seguint en línia recta, el viatge va arribar a la seva fi. A continuació vaig pujar a casa dels meus pares.
Quan ja era a dalt, la seva felicitat va fer que no em penedís del viatge. Semblava que tot era massa perfecte, però el pitjor estava per passar. Es van encendre tots els dispositius electrònics un altre cop, però era molt pitjor que abans…
El vídeo era de molt mala qualitat i el contingut era horrible. En el vídeo es podia veure una persona que s’amagava d’algú. Aquesta deia: “Ara que ningú em pot veure, transmetré el següent. Han tancat totes les possibles sortides de Barcelona, tant marítimes, com aèries i terrestres. L’única manera de sortir, és amb el metro de la línia 1 Estació Glòries. Aquest pararà a l’estació abandonada de Rocafort. El motiu pel qual es va tancar aquesta estació va ser per evitar que es descobrís aquesta ruta d’emergència. Si us plau, acudiu avui a l’estació de Glòries L1 a les 17:00. Moltes gràcies.”
Vaig mirar el rellotge, aquest marcava les 16:40. Sense voler alarmar els meus pares , vam marxar.
Entre la ràbia i la por, vam poder pujar tota la Diagonal corrents.
El rellotge marcava les 16:55.
Vam arribar a l'estació exterior del Tram, però havíem de baixar a l'andana del Metro.
Un cop ja a baix, vam poder apreciar una gran massa de gent donant-se empentes entre ells. Com a estratègia, ens vam agafar de les mans i ens vam afanyar a fer el mateix que tots, però amb millors resultats. Ja se sentia el soroll del metro. Les portes es van obrir, i va començar la baralla. Quan ja érem a la porta ma mare va relliscar. Es van tancar les portes i jo no vaig poder fer res.
De la decepció, em vaig desmaiar.
Minuts després, els raigs de sol em van despertar, havíem arribat al Vallès Oriental i havíem sobreviscut a l’impacte, sota els braços del meu pare, vaig començar a plorar.
Categoría de 13 i 17 años. CE Montseny