La gran aventura
Hi havia una vegada un home anomenat Max que es va quedar adormit al metro durant tres hores. Havia pujat a la parada de Zona Universitària i es va despertar a Trinitat, completament desorientat.
En Max era alt i prim, amb els cabells marrons i la barba mal afaitada. A més, feia una olor bastant desagradable. Tenia un caràcter força estrany, ja que semblava avorrit i desinteressat per tot, però en el fons era una bona persona.
Quan va sortir del metro, es va adonar que estava a quilòmetres de casa seva. Va intentar trobar una solució, però no en va veure cap: el mòbil s’havia quedat sense bateria i el metro ja estava tancat.
Finalment, va arribar a la conclusió que no tenia més remei que tornar caminant. Per agafar forces, es va menjar el bocata que duia a la motxilla i va començar la seva aventura...
Va caminar fins que va trobar un hotel. Com que ja era de nit, va decidir entrar-hi. Només posar-hi els peus, va notar que l’hotel era molt lluminós i espaiós. Li van agradar tant les instal·lacions que va decidir llogar una habitació per passar-hi la nit.
L’endemà al matí, es va despertar i va baixar a esmorzar al menjador de l’hotel. Va menjar dos ous fregits i pernil salat, i després va sortir per continuar el seu camí.
Just en sortir, va veure dos homes borratxos barallant-se. Sense pensar-s’ho dues vegades, els va separar i va aconseguir calmar-los. Com que es trobava davant d’un bar, va aprofitar per preguntar-li al cambrer quants quilòmetres li quedaven fins a Zona Universitària.
—Et queden uns 4 quilòmetres —li va respondre el cambrer—. Si vas caminant, trigaràs aproximadament una hora i cinquanta-dos minuts.
En Max es va afanyar perquè volia arribar a casa com més aviat millor. Quan es va adonar que només li quedava un quilòmetre, es va emocionar tant que la resta del camí la va fer corrents.
Després d’una aventura emocionant, finalment va arribar a casa seva. El primer que va fer en entrar va ser deixar-se caure al llit i dormir profundament.
Categoría de 8 a 12 años. Escola Barcelona