Destins Creuats
Tot això va començar el 30 de desembre de 1924. Aquella tarda, una noia anomenada Elena se sentia sola, trista, enfadada, frustrada i confosa.
Era el dia del seu aniversari, però ningú la va felicitar. Estava barallada amb la seva família, l’havien fet fora de la feina i, per si no fos prou, havia descobert que les seves amigues parlaven d’ella a la seva esquena.
Amb el cor encongit, va pujar al metro, deixant-se endur pels seus pensaments… Quan, de sobte, pam! Va xocar amb un noi.
—Oh! Perdona, estàs bé? —va preguntar el noi.
—Sí, ho sento molt, és que estava despistada entre tantes coses que m'han passat... Però tu estàs bé? —li va dir l'Elena.
—És clar. Però com és això de “entre tantes coses que m'han passat”? Et sents bé?
—No et mentiré, la veritat és que em sento molt malament.
—Oh, ho sento… Bé, jo tampoc et mentiré: la veritat és que em sento bastant malament.
—Sencer?
—Sencer.
—Doncs compartim els mateixos sentiments, no?
—Doncs sembla que sí. Ah, per cert, com et dius?
—Em presento, jo em dic Elena. I tu?
—Jo em dic Daniel.
Els dos es van mirar i, per primera vegada aquell dia, van somriure lleugerament. Sense saber-ho, aquell encontre inesperat canviaria les seves vides per sempre.
Categoría de 8 a 12 años. Escola Barcelona