EL MISTERI DEL METRO
Tot va començar quan el sol colpidor del matí va envair la meva habitació.
L'alarma em va despertar fent un rebombori espantós. Eren les 7:45 del matí.
Perdia el metro!
Vaig baixar les escales com un bòlid i vaig engolir l’esmorzar.
Abans de marxar, a la ràdio va sonar una notícia que em va cridar l’atenció: “El metro ha desaparegut. Els policies estan investigant les causes, però fins ara no s’ha trobat res. S’informa que totes les estacions de Catalunya estan afectades. Tots els viatges seran cancel·lats. Gràc-”
Vaig apagar la ràdio amb el cor anant-me'n a mil.
Què haurà succeït?
Aquesta pregunta m'oprimia el cap, i vaig decidir que havia de fer alguna cosa.
***
Vaig anar corrents amb la motxilla carregada a l’espatlla fins a l’estació. Allà em vaig trobar els policies revisant per tots els racons.
Després d'una bona estona avançant i intentant esbrinar alguna cosa, em va cegar una resplendor.
Em vaig acostar tota jo tremolant per la por.
La claror cada cop era més intensa.
Vaig anar corrents cap allà, amb el cor palpitant-me a l’interior de les costelles, sense saber com reaccionar si trobava alguna cosa.
Finalment, vaig arribar a un cubicle minúscul on una claror cegadora omplia tota l'estança.
Era possible que només jo hagués vist aquella llum?
Amb el meu cap donant voltes a tot plegat, vaig decidir explorar la sala, i de cop, em vaig entrebancar; i em vaig adonar que hi havia un clavegueram.
Pesava molt, però el vaig obrir, i vaig poder veure que era prou ample perquè jo hi pogués passar. Colar-m’hi seria perillós, però vaig agafar aire i vaig entrar.
Vaig continuar avançant fins que vaig veure una pantalla mastodòntica; on hi havia uns nombres i unes coordenades raríssimes. Hi havia un plànol de COM ROBAR METROS!
Quasi em surt el cor per la boca!, malgrat això, vaig continuar mirant les imatges... Fins que de sobte vaig veure persones. No podia ser veritat...
Vaig ampliar la fotografia i vaig poder veure unes targetes al pit d’aquestes persones: Hackers-Lladres!
Vaig continuar buscant més informació fins que vaig veure un document que deia: PLA PER ROBAR-LOS. Vaig clicar i vaig poder veure on estaven amagats.
De cop em va venir al cap que l’altre dia em vaig despertar perquè vaig notar uns tremolors de terra i molt soroll, i que l’endemà vaig observar una esquerda a un lloc, que estava convençuda que el dia anterior no estava. Llavors vaig lligar caps. A través d’un accés nou que havien creat, havien introduït uns aparells amb uns codis, i els havien programat per obrir el terra i amagar els ferrocarrils amb els metros de tot Catalunya!
Vaig desviar la cara de la pantalla i vaig veure una escletxa per on em vaig poder ficar.
Vaig baixar una escala molt llarga i en arribar a baix, vaig veure una sala gegant amb centenars de ferrocarrils de metros!
Ara ho entenia tot. Tot em quadrava!
Ara només em quedava atrapar-los! Però necessitava ajuda, i ja sabia a qui n’havia de demanar...
***
Vaig observar amb satisfacció com tots els delinqüents entraven frustrats als cotxes dels policies.
Molts policies em miraven agraïts i amb respecte als ulls. M’ho mereixia.
Me’n vaig tornar a casa, cansada per l’esforç.
Però estava ben satisfeta!
Em vaig estirar al llit i ... BIP, BIP, BIP!
Em desperto mig adormida…
Havia estat un somni?
Miro l’hora; 6:45 h del matí d’un dissabte.
Tot havia estat un somni!
Vaig tancar els ulls altre cop.
Quina nit més intensa!
El somni ha estat ben real!
FI
Categoría de 8 a 12 años. Escola Joan Torredemer Canela