Competència de vagabunds
—Una ajuda si us plau, una ajuda si us plau, una ajuda si us plau!—i així vaig fent la típica cantarella… Un moment… La meva cantarella no és “la típica cantarella”, jo vaig canviant l’entonació i la converteixo en la “magnífica cantarella”! Bé, per on anàvem? Ah sí, deia que vaig fent la magnífica cantarella al metro, passant de vagó en vagó… Ah! Aquesta senyora ha obert el seu moneder! Sí! Per fi! La primera persona que em donarà diners! M’emociona veure gent que sap qui és atractiu, amb talent… Ai! Que faré amb aquests diners… Em compraré un croissant al Turris? Un whisky Ballatine’s?… Eh! S’ha anat! Per què, senyora, per què!? Ara ho veig, allà hi ha el paio de la guitarra, el del mostatxo prim estil Jimi Hendrix. Per què sempre me l’he de trobar!? Amb la seva cara de “sóc el millor”. I a sobre ara està fent un solo de, per descomptat, Jimi Hendrix… Maleït!
—There must be some kind of way outta here. Said the joker to the thief. There’s too much confusion. I can't get no relief.—va cantant patèticament. Bah! Desafina molt! I va molt brut! No sé què li veuen! Jo també sé tocar la guitarra així!
Llavors començo a saltar de vagó en vagó.
Tothom s'interessa per mi! Volen saber per on vaig.
—Mira per on vas, idiota!
Sóc tan atractiu que la gent cau!
—%§#€&*’+! Per culpa teva casi caic! —diu un altre.
Arribo al vagó on està tocant el “xulo playas”, li prenc la guitarra i començo a tocar un solo meravellós. La gent es queda amb cara d'Oh… My… God!
Suposo que no tenen paraules per expressar el meu talent. Així que els hi faig o, amb el talent que tinc, hauria de dir els hi regalo un altre solo.
—Podries, per favor parar de tocar, t'ho demano si us plau. —què vol dir? Insinua que no toco bé? Ai la gent quin mal gust que té!
—¿Qué haze pezao?—em diu el Jimi Hendrix 2.0 amb el seu accent “sevillano”, cosa que no sabia que tenia, i la seva veu de “bobo”.
—Je, je! Jo me n'anava…
—¡Pobre de ti, amio, pobre de ti!—em diu mentre em persegueix amb el puny a l'aire.
Per sort meva, la veu del metro anuncia:
—Pròxima parada Estació de Sants, correspondència amb línia 3 de metro.—i, quan el metro obre les portes, em puc escapar, uf! M'ha anat de ben poc. No puc evitar riure per sota el nas quan veig que el Jimi Hendrix 2.0 està donant cops a les portes com si fos inútil, que ho és, dient, com si fos una pel·lícula del mal contra el bé:
—¡Nó volveremo a vé, amio no tan amio, nó volveremo a vé!
Categoría de 8 a 12 años. Oriol Martorell