Viatge de records
Moltes persones pensaven que perquè l’Avila tingues 105 anys ja no tenia consciència del que feia, però tenia més memòria que la majoria de nosaltres.
En aquell moment estava a dins del metro, que sempre havia sigut un lloc molt apreciat per a ella.
Per la finestra va veure la parada de Passeig de Gràcia que estava ambientada com quan la van obrir, fa cent anys. Ella va estar allà.
Va veure a la nena de 5 anys que en aquell moment era, emocionada pel que estava passant. El metro va continuar. A Diagonal va recordar quan ella tenia 13 anys allà mateix, quan el seu pare li va dir que mai deixes de lluitar pel que volia. El metro va seguir. A Fontana va tornar a sentir el mateix que quan va estar amb 17 anys allà, quan estava tan estressada amb la guerra i trista perquè no podia veure al seu pare.
A Lesseps va rememorar a aquella jove de 22 anys que un dia havia sigut plorant perquè l’havien fet casar amb un home que no volia només per conveniència. A Vallcarca va pensar en aquella senyora de 45 anys que ja feliç perquè s’havia tornat a casar, estava desitjant ensenyar als seus tres fills la sensació que era pujar-ne al metro.
Estava a Penitents quan se’n va recordar d’aquella senyora de 58 anys fumant un cigarret pensant en la manifestació de la qual acabava de venir, pensant en el que la quedava per viure, pensant que el metro sempre estaria allà. També a Vall d’Hebron va reflexionar en ella fa uns anys, tenia 71 i estava enfadada amb els seus fills perquè la cuidaven massa, però en veritat era perquè enyorava a aquella nena que pujava al metro sense cap problema, però encara que tingués problemes podia continuar pujant al seu transport preferit.
En Montbau se’n va recordar d’aquella dona que ja no era, amb 90 anys, que de sobte, se’n va anar. Va deixar de parlar tant i semblava que no segueixi viva. Que s’havia quedat per sempre als seus records. En arribar a Mundet es va quedar una estona pensant en totes les seves anteriors versions que ja no tornarien, però sobretot en ella de 100 anys; la seva família li havia fet una gran festa, però ella continuava perduda a la seva ment.
-Àvia?- va dir-li el seu besnet de 12 anys al seu costat, fent-li recordar la seva versió d’ella d’ara; una vella de 105 anys que després de sentir la frase: “el metro ha fet 100 anys” havia tornat a despertar llevant-se de la cadira on feia anys que seia. S'havia ofert per acompanyar al seu besnet que ho estava passant una mica malament a l’escola.
-Àvia? No havies dit que m’havies d’explicar una història?-va preguntar ell
-De fet petit, t’he d’explicar unes quantes.
Categoría de 13 i 17 años. Institut Anna Gironella de Mundet