HI HA UN MUSSOL A L'ANDANA
Hi ha un mussol a l'andana.
Amagat entre els ciments, qui sap si hi tindrà el niu, es posa a una distància prudencial a observar tots els esdeveniments que succeeixen en aquella estreta zona d'espera. Els seus ulls detecten el menor dels detalls: la son latent en els cabells despentinats, la innocència en els aguts xiscles dels infants... inclús pot arribar a veure la mirada atenta entre dos individus que, per qualsevol motiu, fan com si no es veiessin.
El Mussol pot mirar a través de l'essència gràcies a la màgia que li atorga aquella màquina que arriba i marxa cada tants minuts. És un mussol amoral, no jutja cap gest vergonyós diligentment dissimulat pels que esperen, ni tampoc veu amb mals ulls les injúries que es diuen si no arriben a temps.
El Mussol tan sols mira, però de tant en tant passa que veu un jove distret, que passeja i no camina, i és aleshores quan, just abans que vingui la màquina a endur-se'l (perquè ell ho sap abans que tothom), el crida des d'on està i seguidament s'afanya a amagar-se. I des d'un lloc especial, el Mussol es diverteix veient com el jove mira estranyat a banda i banda de l'estació, per només entrar dins de la màquina i creure's boig per pensar durant un instant que pot haver-hi un mussol a l'andana.