Turment Mòrbid Botxí
Soc en Pascal Oms, reu 804-ZR. Som a Barcelona, any 2115.
Com a presoner del nou sistema judicial instaurat a la ciutat, acabo de complir condemna participant en el Turment Mòrbid Botxí. Estic alliberat, ho he aconseguit.
Per als qui no hàgiu tingut la sort de viure la caiguda de la llibertat a Barcelona, fa prop d’un segle que es va patir l’alçament popular del grup extremista, els PM (Protectors de la Moral), que va acabar amb l’aïllament de la Ciutat Comtal de la resta de tot l’Estat. Els PM estan conformats per fonamentalistes ideològics, els quals han militaritzat tot el govern de la ciutat.
Entre les noves normes a les quals estem adscrits forçosament els ciutadans, es troba el programa Turment Mòrbid Botxí. Aquest sistema ha substituït l’antic metro de TMB, transformant-lo en un espai d’execució de penes capitals que es retransmet en horari de màxima audiència i és d’obligada visualització per a tots els ciutadans, sota càstig de fuetades públiques a la Plaça Catalunya.
Pel nou metro passem tots els reclusos de la ciutat per tal de finalitzar les nostres condemnes, les quals sempre són de mort, ja siguin per raons de delictes de sang, corrupció o pensament (em trobo entre els delinqüents de l’últim grup).
El Turment Mòrbid Botxí consisteix a ficar-nos als retinguts en un vagó diferent d’un comboi de metro en qualsevol de les vuit línies que recorren la ciutat. Començant des de l’inici de la línia, els presoners escoltem una audició on se’ns donarà una pista sobre quina estació hem de baixar. Si ho endevinem, quedarem absolts. Si ens equivoquem, morirem calcinats a causa d’una descàrrega elèctrica que s’activarà automàticament en trepitjar l’estació equivocada. En el cas que un dels reus encerti l’estació (o varis d’ells), immediatament es bloquejarà qualsevol sortida del comboi i la resta de presoners moriran enverinats a causa de la inhalació d’un gas letal que s’expulsarà des dels conductes de ventilació. També patiran aquesta sort aquells que, durant tres trajectes seguits d’anada i tornada de la línia, no hagin estat capaços de baixar a cap estació.
Aquest espectacle dantesc és retransmès en directe a través de les diferents càmeres de seguretat que hi ha instal·lades a tot el sistema subterrani de transport i emès pel canal TMB.bcn (únic canal de comunicació que se’ns permet visualitzar als barcelonins).
He tingut molta sort, avui. M’ha tocat participar en la Línia 4, la groga. La locució ha estat molt clara: “Pròxima estació, Correos”. Soc historiador, a banda de lliurepensador (aquest ha estat el meu delicte), i coneixia l’existència d’aquesta estació fantasma que es troba entre les parades de Jaume I i Barceloneta. Aquesta estació va deixar de funcionar el 1972, però si es mira fixament des que es passa l’estació de Jaume I en direcció a Barceloneta, es pot veure escrit en lletres vermelles “CORREOS” a la paret de l’antiga parada. Només m’ha calgut accionar la parada d’emergència perquè el metro s’aturés bruscament just davant de l’estació. Sota l’estupor i la sorpresa de la resta de condemnats, he pitjat el botó d’obertura de portes i he baixat del vagó. No he estat capaç d’obrir els ulls mentre sentia els crits d’auxili de la resta de presoners que anaven ofegant-se dins del comboi.
Ara soc lliure, he tornat a casa i em disposo a veure una nova edició de Turment Mòrbid Botxí.