Olor de nit d'estiu
És una nit d'aquelles en què necessito fugir de mi. Córrer. Marxar molt lluny. Fer que tot desaparegui i deixar de pensar. Potser només sentir el vent a la cara i veure-ho tot una mica borrós, com quan obres molt els ulls i tot es desenfoca. Deixar de pensar. Afluixar els nusos que m'estrenyen dins el pit.
Sé el que necessito. Camino decidida fins a la parada més propera. Quan arriba l'autobús no dubto ni un segon i pujo directament al pis de dalt. M'assec al fons de tot i m'arrauleixo al seient. L'autobús arrenca i una veu que ja conec comença a recitar paraules que em sé de memòria.
Parla de cada detall de Barcelona, d'allò que la fa especial i càlida, de cada detall que li dona una bellesa diferent, única i especial. I em deixo embolcallar per aquestes paraules que s'han convertit en un bàlsam per a mi.
Perquè sí, no hi ha res que em desfaci el nus del pit com veure la meva ciutat des de dalt del Bus Turístic.
Respiro. L'aire fa aquella olor d'estiu que segur que t'ha vingut al cap només de mencionar-la, i m'envolta i se'm fica dins de cada porus.
I tot s'afluixa. Deixo enrere les preocupacions, els neguits i les pors. S'escolen entre els llums de la ciutat, les sirenes, els clàxons i les converses difuses de la gent. Sento com tot allò que abans pesava, ara es fon amb les ombres de la ciutat. I cada cop soc més lleugera.
La Sagrada Família em fa agafar aire molt fort, com sempre que la contemplo, m'embriaga la seva majestuositat, la seva solidesa. Em fa pensar en com el temps i l'esforç construeixen meravelles com la que ara contemplo.
Aquí tot sembla molt petit ara, molt relatiu, fins i tot insignificant.
I sospiro. Alleujada. Tranquil·la.
El Bus continua serpentejant pels carrers d'una Barcelona plena de vida. Començo a contagiar-me del bullici de la Gran Via, de la sensació de llibertat que es respira a cada racó.
Contemplo la gent que camina amunt i avall de plaça Catalunya, els turistes emocionats en veure allò que feia tant temps que desitjaven visitar, els nens que corren amunt i avall...
Somric. Ara ja res no pesa tant.
Ja formo part de Barcelona i de la nit.
I això em fa molt feliç.