Terrors subterranis
En Pau i en Marc són dos nens d’uns dotze anys que es troben asseguts a l’andana de Jaume I en direcció La Pau. En Pau és lleugerament més alt que el seu amic, tots dos porten un pentinat similar, l’única diferència és que en Pau és ros i en Marc té el cabell castany.
Els dos nens no estan sols a l’andana, quan passen deu minuts de mitjanit d’un dissabte de novembre, l’única companyia que tenen és d’un grup de joves turistes que es meravellen dels productes que hi ha a la màquina expenedora.
En Pau fa una ullada ràpida cap als turistes i es dirigeix al Marc:
- “Llavors, hem d'anar cap aquesta direcció -assenyala la dreta de l’andana-
En Marc fa cara de no tenir-les totes.
-“No passa res, tu tranquil!”, l’intenta tranquil·litzar en Pau.
Els nens baixen a les vies i es dirigeixen cap al túnel. Abans d’endinsar-s’hi, encenen unes llanternes.
S'acosten a l’andana de l’estació fantasma de Correus, la van observant amb cautela. S’hi poden observar cartells publicitaris antics, d’entre el munt de grafitis que omplen les parets. Un tremolor llunyà interromp els dos nens, meravellats amb l’espai.
Passa un comboi a gran velocitat i sense dubtar-ho ni un minut s'arramben a la paret, accidentalment accedeixen dins de l’estació per una trapa. Amb cura s’aixequen, i amb la llanterna enfoquen unes escales, que estan força malmeses i plenes de runa. Malgrat el mal estat, en Pau i en Marc no dubten i enfilen escales amunt.
Arriben al vestíbul, hi ha uns antics torns, més publicitat per les parets, un mapa de la xarxa del metro dels anys 70... També hi ha una petita garita on es venien els bitllets. A diferència de l’andana no hi ha tanta runa.
En Pau es gira cap en Marc, que ha quedat més enrere, i el sorprèn que el seu amic està observant una figura allargada, sense cara, molt pàl·lida i vestida de negre. En Marc està completament petrificat i en xoc.
En Pau s'acosta sigil·losament per darrere d'en Marc. Just quan en Pau està arribant on està en Marc, passa un ratolí pel costat de la figura. De cop i volta, l’ésser l'aixafa, recull les restes i se les menja immediatament. Té una boca gegant, que a simple vista no es percep. En contemplar aquesta escena, tots dos marxen corrents, emprenent un camí diferent cadascun.
En Marc s’arrauleix entre dos blocs i esclata a plorar quan sent unes passes. El nen intenta controlar els sanglots, per evitar ser descobert. Al cap d’uns instants d’haver passat la figura, en Marc s’omple de valor per aixecar-se lentament i cercar el seu amic. El nen sent una remor i es dirigeix cap allà, és en Pau, que està amb una barra de ferro intentant evitar que la figura l'ataqui. En Marc sorprèn l’ésser sinistre que està d'esquenes i li tira una pedra. Immediatament, la figura es gira violentament cap en Marc i comença a perseguir-lo.
En Marc ensopega amb un petit bloc que hi ha per terra i la figura aprofita per llançar-se sobre el nen. En Pau ràpidament s’abraona cap a la figura, en Marc aprofita per agafar la pedra amb la qual ha ensopegat i colpeja a la figura, deixant-la mig estabornida. Tots dos aconsegueixen escapar i es disposen a buscar la sortida corrents.
Després de recórrer diversos metres amb molt poca visibilitat arriben a l’andana. Els dos nens respiren tranquils, veuen ja la forma de marxar. De l’adrenalina no senten que s’aproxima un comboi a gran velocitat, s’arramben a la paret. Però just quan queden poc segons perquè el tren acabi de passar, la figura sinistra apareix per darrere.