Un dia de feina
Diguem que és dilluns, falten 20 minuts per les 5 del matí, m'aixeco del llit, em rento la cara i em vesteixo. Li dic adeu a la mare i agafo el metro a l'estació de Poblenou. Baixo a Verdaguer i allà agafo la línea blava fins l'estació de Sants. Ensenyo el bitllet de tren cap a Madrid, vaig amb una companyia low cost. Arribo a Atocha quan passen 5 minuts de dos quarts de nou del matí. Agafo un altre tren de rodalies que em porta fins a Chamartín, on em toca esperar gairebé una hora fins que surt el meu tren cap a Valladolid.
Arribo a l'estació de Campo Grande i camino 45 minuts fins arribar a la meva oficina a la facultat, on treballo de professor. Són les dotze del matí i no he menjat res, cosa que no canviarà la resta del dia. Vigilo un examen durant una hora i 30 minuts, quan acaba em trobo amb el meu company de feina i em pregunta qui corretgirà. Li dic que jo mateix, ell em diu que d'acord però que si us plau no perdi els exàmens durant el viatge de tornada. Només li preocupa això, es veu.
Començo el viatge de tornada, arribo a Campo Grande a dos quarts de cinc de la tarda, on agafo un tren que em porta de nou a Chamartín. De nou, agafo un rodalies per tornar a Atocha, són les sis de la tarda quan hi arribo. Veig que molts trens que van a Barcelona s'estan retardant i em començo a posar nerviós. Dues noies em pregunten on són els lavabos, em diuen que és el primer cop que venen a l'estació, els ho indico i em donen les gràcies. Elles també es posen nervioses quan veuen que el nostre tren es retarda, avaria en un poble entre Saragossa i Lleida, ens diuen. El nostre tren finalment surt amb mitja hora de retard, però surt. Quan arribem a Saragossa, el tren es queda aturat ben bé una hora i mitja; penso en les noies d'abans, m'han dit que elles havien d'anar cap a Martorell i que esperaven agafar el rodalies, però veient el retard això ja era impossible.
Finalment, arribem a Barcelona gairebé a la una de la matinada, amb dues hores de retard. Com que no hi ha metro, vaig a agafar el nitbus a Hostafrancs, quan hi arribo em trobo un noi llençant per la porta el carro d'una senyora gran. D'entrada penso que l'estan agredint, però ràpidament els fets em desmenteixen: la senyora no para d'insultar tots els viatgers i la conductora es veu obligada a trucar els mossos. Arrenca el bus i, quan arribem a Plaça Espanya, veig que uns mossos s'acosten a l'autobús. La senyora empeny la conductora i surt cames ajudeu-me. Ningú al bus la vol denunciar.
El bus continua i baixo a prop del centre comercial Glòries, d'allà torno cap a casa, on em trobo la meva mare gairebé plorant dels nervis de no saber què m'havia passat. No m'importava el cansament que duia, ni no haver menjat res en tot el dia, l'únic que em sabia greu era haver fer patit la meva mare tanta estona.
Vaig al llit a dormir, per avui ja n'he tingut prou. És el que passa quan no tens feina a prop.