La Ruta de les Dones d'Aigua
Els quatre amics tornaven de fer la Ruta de les Dones d'Aigua, havien vist racons de la natura d'aquells que il·luminen l'esperit i baixaven distrets, discutint sobre quin dels salts d'aigua visitats era més bonic, fins que un d'ells va advertir que aquell tram de camí no li sonava. Automàticament l'objecte de debat va passar a ser si la direcció que portaven era la correcta. Després de constatar que cap element del paisatge els era familiar, van arribar a la conclusió que s'havien perdut. El sol queia i no quedava gaire temps de llum natural a la vall on es trobaven, desfer el camí era una feina llarga de resultat incert, així que van haver d'acceptar que calia trucar al 112 i demanar ajuda. Tanmateix, quan van treure els telèfons mòbils van adonar-se que no hi havia gens de cobertura, ni per fer la trucada ni per fer servir la geolocalització.
Una mica neguitosos, van coincidir que podia ser útil pujar un corriol amb la idea de guanyar alçada i així recuperar la cobertura per trucar al telèfon d'emergències. Un d'ells, que devia ser el més agosarat o el més estressat per la situació, va fer un intent d'enfilar-se per la paret que voreja el camí, mòbil en mà, en una audaç recerca de senyal del satèl·lit. La paret no va suportar el seu pes i una mini allau de roca va retornar-lo al nivell del camí. També va desprendre's un fragment gros que va provocar un ensurt i crits d'alerta, per sort, no van lamentar cap dany personal. Una cavitat dins de la roca havia quedat al descobert i en va emergir la figura d'una dona amb ales que no arribava al metre d'alçada. Tots van comprendre que es tractava d'una fada.
- Bon vespre, visitants. Sóc la fada del territori de les Dones d'Aigua, fa sis-cents anys que estic atrapada en aquesta cova. Vosaltres m'heu alliberat i per aquest motiu us concedeixo un desig.
Els quatre nois, atònits, es miraven entre ells i miraven la fada. Després d'uns segons de dubte van atrevir-se a plantejar algun desig, d'inici tenien una visió solidària i universal, com la fi de la fam, aturar el canvi climàtic o la desaparició de les desigualtats socials. Però aviat van sortir idees més egoistes, com tenir un milió d'euros, poder llegir els pensaments dels altres o ser immortal. Aviat van trobar-se enmig d'una encesa discussió on ningú escoltava i tots defensaven amb vehemència la seva idea com la millor. Van anar apujant el to de veu fins que la fada n'estigué farta:
- Humans estúpids, heu empitjorat amb els anys. No us mereixeu aquest privilegi. Fora d'aquest bosc!
Va sonar un espetec sord i una fumera espessa els va envoltar. Quan van recuperar la visió es trobaven a la parada de metro del seu barri, on havien quedat al matí. Mentre caminaven cap a casa encara se'ls sentia discutir sobre si calia explicar l'extraordinària aventura o si era millor callar i que no els prenguessin per bojos.