L'Últim Tren
Per celebrar els 100 anys del metro, s'ha inaugurat un escape room exclusiu a l'antiga estació en desús de Gaudí, mai oberta al públic. Es diu "L'Últim Tren", i el repte és clar: escapar abans que el metro fantasma els atrapi.
La Clara, en Marc, l'Íñigo i la Laia, quatre amics apassionats dels enigmes, s'han apuntat sense dubtar-ho. A l'entrada, un empleat vestit com un revisor dels anys vint els lliura uns bitllets antics i els avisa amb un somriure enigmàtic:
—Recordeu: aquest tren només porta aquells que s'equivoquen.
La porta es tanca rere seu. Les llums parpellegen. Per megafonia, una veu mecànica anuncia:
—Temps restant: 60 minuts. Trobeu la sortida abans que el tren parteixi...
L'estació sembla una rèplica perfecta d'una de fa un segle: anuncis desgastats, bancs de fusta i un rellotge antic aturat a les 23:43. A les parets, hi ha mapes antics del metro amb tarifes en pessetes i el característic logotip de TMB, però envellit pel temps.
Comencen a buscar pistes. En un plànol del metro, hi detecten una anomalia: una línia desconeguda marcada com a Línia 0. A la taquilla tancada, una nota polsosa diu:
"Els qui no troben la sortida... continuen viatjant."
—Això comença a fer por —murmura l'Íñigo, obrint una maleta abandonada. Dins, hi troba un bitllet antic. S'hi llegeix un nom: Marc Ferrer.
—Això no és possible... Jo no he donat el meu nom per al joc —murmura en Marc, empassant saliva.
El terra tremola. Un xiulet llunyà ressona pel túnel.
—No pot ser un efecte especial... —diu la Laia.
De sobte, les llums s'apaguen. Quan tornen, una figura ha aparegut a l'andana: un revisor de principis del segle XX, amb un fanal groguenc a la mà.
—Passatgers amb bitllet, embarquin.
Darrere seu, un tren antic ha aparegut en silenci. Les portes es desplacen lentament. A dins, figures immòbils semblen observar-los. Els vagons recorden els primers trens de la xarxa, amb seients de fusta i cartells publicitaris d'època.
04:30... 04:29...
—Hi ha d'haver una pista! —diu en Marc, nerviós.
A la taquilla, una màquina d'escriure es desperta amb un clac. Damunt seu, un paper blanc amb una frase:
"Escriu el teu destí abans que el tren marxi."
—Escriurem "SORTIDA"! —diu la Laia.
Les tecles repiquen. Res passa. El revisor puja al tren. Les figures del vagó es mouen lentament.
04:00... 03:59...
—El rellotge! —s'exclama en Marc—. Hem d'escriure l'hora correcta.
Laia esborra i tecleja: 23:44.
El tren tremola. El revisor s'atura. La porta de sortida s'obre de cop.
"ESCAPE COMPLETAT."
Surten corrents. En creuar el llindar, el tren desapareix en la foscor del túnel.
A l'exterior, l'empleat de l'escape room els espera, somrient.
—Felicitats! Ningú ho havia aconseguit al primer intent.
—Ningú?— murmura la Clara, encara esbufegant.
L'home assenyala una llista a la paret, plena de noms ratllats.
En Marc llegeix el darrer: Marc Ferrer - 1924.
Un calfred li recorre l'esquena. Baixa la mirada i veu que encara sosté el bitllet. Ara, a la part inferior, hi ha una inscripció que abans no hi era:
"Viatge cancel·lat."
Sense dir res, surt del local. Per si de cas.