Com és habitual, el metro va ple. La gent està enganxada al mòbil, al cansament, a altre gent… A la línia groga ningú es mira als ulls perquè tothom v...
No puc parlar d’ara, però sí de la història de la meva vida, perquè avui porto 25 anys treballant en moda, i això no hauria estat possible si durant t...
El metro anava a vessar i en Marc només volia arribar a casa.Tenía el día enganxat a l'esquena: reunions, presses, missatges sense respondre.A la pròx...
El último metro de la noche llegó a la estación de Passeig de Gràcia con un susurro metálico, como si dudara de entrar. Apenas había pasajeros: una mu...
Erase una vez que había en una ciudad maravillosa una costumbre de llevar a los niños en carritos s todas partes
El problema es que cuando se traslad...
Aquell matí vaig sortir de casa, com sempre, a les 7.55 h. Com de costum, amb la música ressonant a les orelles amb ritmes de balada pop dels 80 i la ...
El andén estaba lleno, pero nadie parecía estar realmente allí. Las pantallas anunciaban retrasos con la misma calma de siempre, como si el tiempo no ...
Cada matí, el metro de Passeig de Gràcia era un univers paral·lel, ple de passos precipitats i portes que es tancaven amb un xoc metàl·lic, però per a...
