Tot i que era hivern, les mans no em tremolaven i les dents no em castanyetejaven. Alguns deien que era pel meu abric de llana, blanc amb acabats verm...
Para quienes toman el mismo autobús a la misma hora, existe una serie de reglas no escritas: una jerarquía y orden de entrada, así como una silenciosa...
Estic perdut a mitjanit i estic cansat. No sé com he acabat aquí, als raïls de la línia 1 de metro. Sento que un tren està venint, però per algun moti...
Quien iba a imaginar cuando jugaba por las calles de mi barrio, “Singuerlín”, dónde todo mi mundo era ese, mi barrio, con sus pequeñas tiendas, los ve...
Feia la xim-xim aquell migdia de primavera a la ciutat. Des del seu balcó, asseguda i arropada amb una manteta de punt de cintura cap avall, la Júlia ...
El balcó de Girona
Feia la xim-xim aquell migdia de primavera a la ciutat. Des del seu balcó, asseguda i arropada amb una manteta de punt de cintura ...
Me encanta cuando tengo que irme a la otra punta de Barcelona en metro o en bus. Me siento y todo ese tiempo me la paso dibujando, escribiendo o simpl...
A casa meva, el metro sempre ha estat cosa de família. Al món hi ha cognoms que ja neixen amb la vida resolta: un pis en herència, un negoci, un nom q...
Al llarg de la nostra vida tenim diverses famílies. Està la família biològica, sang de la teva sang. Tenim també la família de la feina, aquells compa...
