Consells d'escriptura

Si has arribat fins aquí és perquè tens interès a participar en la quinzena edició del Concurs de Relats Curts de TMB o, si més no, perquè sents curiositat pel món de l’escriptura creativa. Interès i curiositat, vet aquí dos dels grans motors de qualsevol procés d’aprenentatge, i també dos dels impulsos que són sovint la base que desencadena una obra literària.

Escriure és un ofici que té unes eines pròpies. L’objectiu de les cinc càpsules informatives que t’oferim des d’ara és que puguis aprofundir algunes de les tècniques pròpies de l’escriptura del relat curt perquè disposis de les habilitats i els recursos necessaris per escriure’n bones mostres.

Escriure és un ofici que s’aprèn escrivint. (Simone de Beauvoir, La force de l’âge, 1960)
  • La primera pregunta que cal plantejar-se és què és un relat curt o, dit altrament, com el caràcter narratiu i la brevetat d’un text l’arriben a condicionar pel que fa a la forma i al contingut.

    S’anomena relat una relació de fets reals o imaginaris, és a dir, que han existit efectivament o que han estat inventats. Un relat és, doncs, una forma narrativa, una seqüència de dades, un acte comunicatiu en què un narrador explica una història. Neix de la necessitat de contar, de fer saber, de donar a conèixer. La narració d’històries és des de temps immemorials un tret que defineix l’ésser humà, la manera que té d’entendre i de transmetre el món en la plenitud dels seus continguts i de les seves dimensions funcionals. L’homo sapiens és, sobretot, un homo narrans.

    Que un relat sigui curt implica, entre altres coses...,

    • que s’ha de poder llegir d’una sola tirada;
    • que no hi pot sobrar res però tampoc no hi pot faltar res;
    • que és bo que equilibri el que diu, el que suggereix i el que calla;
    • que ha de ser essencial, simple, destil·lat i polit;
    • que cal que jugui bé amb la intensitat, el ritme i la tensió;
    • que ha de tenir unitat de sentit, apuntar en una direcció clara;
    • que ha d’emprar recursos i estratègies de forma precisa i segons el seu propòsit;
    • que ha de funcionar en tots els nivells d’anàlisi lingüística;
    • que té poc temps i poc espai per moure i commoure, però ho ha de fer;
    • que ha de deixar en el lector un efecte singular i perdurable.
    El que determina l’èxit d’un relat curt i, molt especialment, d’un conte literari és el sentit d’unitat i l’efecte singular. Qui escriu un relat eficaç concentra els esforços en uns objectius definits i fixa clarament les seves prioritats, de manera que la història està del tot cohesionada, respira un sentit unitari de principi a fi i, en conseqüència, produeix en qui la llegeix un impacte intens que continua durant molt més enllà de l’acte de lectura. Si un text commou, capgira expectatives, sacseja i emociona gràcies a la intel·ligència i la sagacitat de qui l’ha escrit quedarà gravat en la nostra memòria per sempre.
    L’efecte singular, aquest impacte intens de què acabem de parlar, es defineix de vegades com un segell estampat a la cera, una empremta inesborrable o un pòsit durador, d’altres com una clatellada final, un combat inusitat de forces ben resolt o, fins i tot, un cop de puny a l’estómac. T’atreveixes a provocar tot això servint-te “només” d’unes quantes paraules? Prova de fer-ho en un microrelat o, millor encara, en un TuitRelat de tan sols 280 caràcters.

    Tingues present:

    1. Que el relat sigui curt no vol dir que la història sigui petita.
    2. Qualsevol tema és prou bo per escriure un bon relat curt.
    Quan has explicat el que vols explicar, pot ser que tingui quatre ratlles o que tingui quinze folis, però es nota immediatament si sobrepasses el que vols explicar per farcir-ho, o no hi arribes [...] Fins i tot, a vegades, en grans novel·les el lector pot notar: “Mira, això és una mica per omplir, per farcir”. Això rarament passa en un conte. (Resposta de Pere Calders en una entrevista feta per Josep M. Espinàs. Identitats. Converses a TV3. Barcelona: La Campana, 1985, p. 43 i 45)

    Potser et deus preguntar: com s’aconsegueix tant amb, aparentment, tan poc? Hi ha qui et parlarà de talent, d’inspiració, d’enginy, de misteri, de màgia... Nosaltres preferim parlar-te de les arts i els oficis de la paraula, de les tècniques narratives, de la necessitat de dominar l’eina principal, que és la llengua, i de la importància de tenir un bon bagatge lector: que el llegir no et faci perdre l’escriure, que l’escriure no et faci perdre el llegir. També hi ha la mirada personal de cadascú, és clar, l’experiència vital i la sensibilitat pròpia, única i intransferible. Amb tot plegat, no ho dubtis, sobretot si no pares d’escriure i de reescriure, aconseguiràs relats curts genuïns, vius, visibles, eficaços, que atraparan qui els llegeixi i li deixaran una petja indeleble.

    Aquest contingut s’ha produït amb la col·laboració de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès https://campusdescriptura.com/CA/inici