El bitxo dolent

Xènia

Com? No podrem tornar a l’escola almenys durant 15 dies, i ens diuen que ha aparegut un bitxo dolent i que sí o sí ens vol  fer companyia. No semblava tan greu i la gent en fa fins i tot broma. Però ben aviat s’acaba el riure.


Aquest bitxo tenia males intencions i volia que ens poséssim malalts. Així que tots els nens i nenes havien de quedar-se a casa.


Això ja no era tan divertit, pensava la Laila. A ella no li agradava estar sola, bé, aniria a casa l'àvia. Els pares digueren a la Laila que durant un temps no podria anar a casa l’àvia, perquè aquest bitxo quan entrava en una persona més gran li podia fer molt més mal.


La Laila pensava que estrany que era tot. Però el pitjor era que els pares i mares també es van haver de quedar a casa, i la por es va convertir en pànic: a més, els pares sense feina.


Els pares, en veure el seu terror, li van dir que farien teletreball. Això sí, caldria organitzar-se molt i col.laborar.


 


El temor de la Laila no era estrany:  pel Telenotícies no paraven d’explicar com moltes  famílies s’havien  quedat sense feina.


En aquell moment la Laia va pensar que havia de deixar de queixar-se i veure que tenien molta sort, ni ells ni la seva germana gran, la Marina,  tampoc la perdrien. Uff...va respirar. Ja començava a pensar que en presència d’aquell bitxo tota la seva vida cauria.


Al cap de tres dies, la Marina va trucar. Una amiga s’havia quedat sense feina i no podia pagar el lloguer. La mare va explicar el que la Gemma li havia dit a l’hora de dinar, el pare va posar cara de pensar, però la Laila ni s’ho va pensar ,va dir: per què no els acollim a casa nostra? Ells es van mirar amb tendresa, la mare s’aixecà i amb llàgrimes als ulls l’abraçà i li digué que no canviés mai. I que sí, a casa hi hauria espai per tots!


 


Mentre el pare i la mare feien el dinar , ella i la seva nova amiga van jugar a jocs de taula i es van muntar una cabana secreta! Començava a sentir-se millor, veia que malgrat que el bitxo seguia, ella  s' ho estava passant  genial i aquella família serien els seus millors amics ja per sempre. Tots semblaven feliços, tots semblaven haver oblidat que hi havia aquell maleït bitxo i que no veuria els companys ni  la mestra ni  l’àvia, ni podria jugar a futbol al pati durant molt de temps.


El més important, cada dia: la trucada dels pares a la Marina. Treballava 16 o 18 hores al dia, no se’n recordava de dinar ni de sopar. Fins que un dia, després de tant de temps d'investigar, va descobrir la vacuna per combatre el bitxo. La clau, li digué: treballar en equip, escoltar tots els coneixements i investigacions de científics i metges de tot el món.


Un bon dia engegaren la televisió i estaven llegint una llista de noms: Albert, Aina, Laila, Marina, Josep...Sí, sí, a la tele deien el seu nom. Increïble, devia ser un somni, ells no eren pas famosos, ni feien res d’especial...


I van dir a tots:  hem guanyat el bitxo per sempre.  I així va ser com totes les persones es van curar, i tots els nens i nenes van poder tornar a l'escola, i els pares i mares van poder anar a treballar, i tots van tornar a ser feliços!


Gràcies a la ciència i la solidaritat havien guanyat el bitxot. Va morir molta gent, especialment els avis, però malgrat tot, la vacuna que va descobrir la Marina va salvar moltes vides. Així aquell bitxo tan raro va perdre. I encara que volia que la gent estigués molt trista i sola havia aconseguit el contrari, que s’estimessin i s'ajudessin més que mai.


 


I conte contat, ja s'ha acabat.


 


 

Categoria de 8 a 12 anys. ESCOLA PAU CASALS D'EL VENDRELL

  • L'HOTEL

      

    PAU BUSSE CATALA

    Categoria de 8 a 12 anys. PARC DEL GUINARDO