AL PAS DE LA MÚSICA

Max

Soc l'Alex, soc feliç, bé, això ho sé ara, abans ni ho sabia. Més que mai, necessito comunicar-me, aquest és el meu diari de confinament, Espero que quan el rebeu tot ja sigui història:


1: Ahir van dir-me que soc positiu, la mare ja porta 4 dies aïllada, també. Estic bé, trobo a faltar les abraçades. Tant que em molesta el meu germà gran i tant que el trobo a faltar ara.


2: Avui em trobo  millor, però preocupat. Em resulta estrany sentir tan aprop els de casa. Mai pensava que es podia trobar a faltar algú que estigués tan aprop teu. 


3: Avui sembla que em trobo més feliç, començo a acostumar-m'hi. Sé que només seran uns dies. La mare es troba millor. Dins el meu cap ressona “Al final tot anira bé mmmm"


4:Segueixo cansat. Noto mal de cap i crec que em fan mal tots els ossos que tinc. No tinc gaires ganes d’escriure. Malgrat la febre dins del cap, al lluny ressonen les meves cançons preferides i em fan somriure...


5:Al mirall m’he vist ben pàl·lid, o potser són els llums d’aquesta habitació. No tinc ganes d’escriure. No tinc ganes de res i en canvi sembla que el meu cos vulgui ballar:  “Voolveremos a ...mmm”.Però el meu cos no em duu  on em porta el cap. Que estrany tot!  


6: Encara ressona dins meu la cançó d’ahir. Sento els de casa, altre cop tan aprop i tan lluny.


7:  Ha vingut la infermera i feia mala cara. Ha donat  instruccions als pares  que no em mogui del llit per res. No ho faria ni que em paguessin, impossible.


8: Sembla que el túnel no tingui sortida, avui no m’aixecaré. Em costa parlar. Els pares m’han posat música a la porta, molt fluixeta sona  “Esperança” de Txarango. M’he adormit i en despertar, malgrat  el meu desànim, el cor em somriu: "lleument assaltant les tristors...mmm"


9:Estic espantat. Les lletres em surten molt mal traçades, no semblo ni jo. La infermera  ha vingut matí,tarda i nit. No és normal. Estic trist...no em ve ni cap cançó.


10:Diria que em trobo millor. Segons la infermera, no puc fer el valent. Però tinc ganes ja de cantar, dins meu ressona avui: “Barrer a casa... mm"


11: M'he pogut aixecar.  La infermera ha vingut dues vegades. La trobaré a faltar quan s’acabi tot això. La veig darrera de mascaretes i pantalles de protecció, però mai oblidaré aquests ulls de tendresa com si fos algú de la meva família.


12: Estic  nerviós. Però em trobo millor i moltes cançons ressonen dins meu. No deixaria de cantar-les mentre m’abraço al pare, a la mare, a la infermera...ohhh, a l’àvia, que tants dies fa que no veig. Però no, encara no pot ser, encara no puc. Canto per dins, canto molt fort per no tenir por.


13: Avui la prova. Els pares dissimulen, però...Esperar i esperar, em posaré els auriculars i escoltaré musica.


14: Avui em trobo més animat. Estic content, a més avui veuré "on line" un concert.


15: M'he llevat molt aviat. Ha de venir la infermera. Això m’alegra, però avui allargaria el temps per la por que em fan els resultats. Espero que arribi, mentre en streaming vaig veient concerts que em fan oblidar.Soc negatiu i la mare també!


16:La Gemma comprova que no tinc febre i que ja em trobo bé. Avui li he donat una gravació tocant el piano. Li he vist els ulls humits a través de la pantalleta transparent. La guardarà, diu, com un tresor, i si algun pacient està molt trist la hi regalarà. Jo li  dono permís, és clar.


17:Seguim a casa, ja ens trobem bé, escoltem música i ballem molt, més que mai. Mai deixaré d'agrair a la música i als músics que han tocat solidàriament aquests dies.


 


 

Categoria de 8 a 12 anys. ESCOLA PAU CASALS D'EL VENDRELL