La solució

Laia López Torrens

Aquella nit no podia dormir. Estava preocupada per la situació en què ens trobàvem. El Covid-19 avançava i encara no hi havia cura. Cada dia hi havia més morts, cada dia hi havia més contagiats; però cada dia hi havia també més altes hospitalàries. Vaig començar a pensar quina era la situació: els avis es contagiaran? L' economia... morirà de fam? El personal sanitari s'esgotarà? Vaig entrar en un cargol de dubtes, pensaments, preocupacions, no podia dormir, estava exaltada i mig somicant. Aleshores va arribar la meva mare, em va mirar i jo, de seguida, la vaig entendre. L'endemà, em vaig despertar amb un somriure i una abraçada seva. Em va prometre que tot això s'acabaria, tard o d'hora, llavors podríem abraçar els avis, passejar pels carrers de Barcelona lliurement, jugar amb els amics, anar al País Basc..., però que, per ara, hauríem de tenir paciència.


Aquella tarda, mentre jugàvem al parxís, va trucar algú al timbre. De seguida la mare va mirar qui era per l'espiell.


- Qui és? -vaig preguntar jo.


La meva mare em va mirar amb cara de pànic i sorpresa, i amb una veu fina i tremolosa va respondre: - No sé si són al.lucinacions meves, però crec que és el coronavirus.


- Què? Tinc por, no el deixis passar, mare. Vaig a buscar l'aspirador, mascaretes, desinfectant, la meva espasa làser...i tot el que trobi.


- Però què dius, ara?


- Que vaig a buscar objectes per combatre'l.


- Mira, no el deixarem passar, però sí que parlarem amb ell i tu m'hauràs d'ajudar. Confies en mi?


- Sí.


- Doncs comencem: primer, farem que ens parli d'ell i ens expliqui la seva història, així podrem conèixer el seus gustos, debilitats, interessos... A continuació, intentarem fer-li veure com se sent la gent aquests dies i per acabar, el desinfectarem.


- D'acord, ja tinc aquí totes aquelles coses que calen per desinfectar-lo i fer-lo desaparèixer.


- No em referia a desinfectar-lo literalment, Laia, volia dir que parlant-li i mostrant-li els nostres sentiments, potser podríem canviar la seva manera de pensar i convertir-lo en un virus bo, capaç de matar bacteris invasors propis de la societat actual, com ara la rancúnia, l'odi i l'egoisme. Estic convençuda que funcionarà, perquè en el fons a tothom li agrada ser amable, honest, solidari...i si no ho mostrem és perquè hi ha una història pobra i trista amagada al darrera.


- Ai, mamà, tu sempre vas a les bones.


Després d'aquella xerrada amb aquell virus vaig comprendre que la millor medicina són les paraules, perquè la violència només ens aporta més violència i amb paraules ens fem entendre. Només tenim una vida i l'hem de gaudir cada hora, cada minut i segon del dia, encara que estiguem confinats.


 


 

Categoria de 8 a 12 anys. Thau Barcelona