Diari confinat
DIARI CONFINAT
Dia 1
Soc una adolescent de catorze anys i estic tancada a casa des de fa dos mesos.
Normalment, la gent de la meva edat es passa els dies veient sèries i pel·lícules; no és cap secret. Però jo, a més de fer el que és habitual, també estic reflexionant davant d'aquesta situació: realment fa falta estar tancats tants dies? També penso en els avantatges de la situació, com, per exemple, passar bones estones en família.
Però el que pot sonar estrany és una altra cosa en què penso: vull descobrir la
manera d’acabar amb el coronavirus. Sí, sé que sona bastant esbojarrat; no tinc una carrera universitària i només tinc catorze anys però, davant d’aquesta situació cal utilitzar la imaginació per fer el possible perquè això s’acabi i pugui tornar a veure els meus amics. Porto uns dies pensant-hi.
Ara toca dormir. Necessito forces per elaborar una estratègia per acabar amb
aquest empipador virus.
Dia 2
Només despertar-me he pensat que he de trobar la manera de vèncer el
coronavirus. He anat al menjador i els meus germans estaven ballant, com cada matí. La veritat és que em donen una injecció d’optimisme, amb els seus balls.
Després d’esmorzar, he anat a la meva habitació. Llavors ha vingut la meva germana gran i m’ha preguntat per què no anava a ballar amb ells. Li he explicat el que m’ha estat passant pel cap i no m’ha semblat gaire convençuda. No per la idea, sinó perquè no creu que unes persones tan jovenetes puguin canviar res. Però el meu germanet ha estat molt il·lusionat.
Al final, hem decidit ajudar a combatre el virus plegats.
El que m’ha passat pel cap és que sortim tots dins d’aquelles bombolles gegants que roden mentre camines o que ens apliquem gel desinfectant per tot el cos, com ho fem amb la crema solar i altres bestieses. El meu germà s’ha quedat frustrat perquè no estem avançant gens. Llavors, la meva germana ha proposat fer un horari de tot el dia per distribuir bé cada tasca i seguir investigant sense col·lapsar-nos.
No podem estar totes les hores investigant perquè hem de fer altres coses:
deures, exercici, etc.
Dia 6
Portem quatre dies rumiant-hi i complint l’horari. Mentre estàvem
investigant, la meva mare ens ha preguntat què fèiem i li hem explicat la nostra idea, que li ha agradat molt.
Estem una mica angoixats; volem sortir al carrer i que tot torni a ser com abans.
Amb aquest esperit una mica anguniós, ens hem reunit i a la meva germana se li ha acudit una molt bona idea que tots hem acceptat amb il·lusió: es tracta de portar un vestit que inclourà guants i mascareta per anar al carrer; aquest vestit portarà incorporats uns difusors de líquid desinfectant de manera que si anem a l’institut, podrem treure’ns la mascareta per poder parlar, ja que el virus no podria infectar-nos, i menys si estem a un metre i mig de distància. Així, les classes podrien continuar i, en general, totes les activitats habituals. El virus, amb aquest invent, s’acabaria extingint.
Dia 8
Ja han passat dos dies i hem reflexionat sobre els avantatges i els inconvenients de la proposta. El nostre veredicte és que és una molt bona idea, així que presentarem la proposta al Govern de Catalunya.
Dia 15
Ha passat una setmana des que vam fer la proposta i avui ens han avisat que l’han acceptada. A partir d’ara ,es posaran a treballar de valent per crear els vestits protectors.
Dia 50
Els vestits ja són una realitat. Tothom en porta i ja hem tornat a l’institut. Ja no hi ha més casos de coronavirus: aviat tot tornarà a la normalitat.
Categoria de 13 a 17 anys. Institut Candelera