Bombolles al poder
Si el virus fos un monstre, com ho faries per impedir que entrés a casa?
BOMBOLLES AL PODER
Primer dia de confinament : Avui és un dia estrany, estreno ulleres daurades model Harry Potter i la màgia ja no existeix , ara resulta que no les puc ensenyar perquè un virus volta per les ciutats i pobles de Catalunya, fins i tot diuen que viatja per tot el món.
La meva germana arriba avui de Barcelona , a la Universitat tampoc fan classes, ella estudia virus i bacteris a veure si el coneix….
Dies després: Diuen que això va per llarg, que potser no tornarem a l’escola , però per un instant de molta alegria, un altre de més gran de decepció ,perquè m’expliquen que no vol dir casal i jugar o quedar amb els amics , ara resulta que he de treballar des de casa… Els pares escolten les notícies amb molta atenció i a mi només em crida l’atenció la que parla de gossos. Ara resulta que si tens un gos pots sortir a passejar!, i jo, que fa des que vaig néixer que el demano, només tinc un peix! Segons els pares no porta feina... Estic enfadat!
Dues setmanes després: Alarma! Avui truquem al metge, tinc molta tos i em costa respirar. Els pares treballen des de casa , i tant jo com la meva germana, com que no som gossos, no podem sortir, per tant no sabem si tinc el virus. Ha costat molt que ens facin cas però ens diuen que m’he de medicar cada dues hores amb inhaladors i em trucaran cada dia per saber com estic i fer-me estossegar pel telèfon. Em diuen que soc sospitós, però que no fan proves. Ara resulta que potser el virus s’ha instal·lat a casa i vol viure amb mi, no sé què pensar, jo no li he donat permís. Però una bona notícia! Suposo que per llàstima em deixen jugar a la Play cada dia dues hores, el virus no és tan dolent…
Durant el confinament: Els pares semblen bojos , ho desinfecten tot, netegen tot el que compren, renten la roba quan arriben del carrer, netegen sabates... uf , quina mandra! Em trobo molt més bé però encara no sé si tinc el virus, he d’idear un pla per si m’ataca i em porten a l’hospital , perquè no vull marxar , allà no em deixarien jugar a la play…
He buscat informació i tothom diu que el virus marxa amb aigua i sabó, i es contagia per contacte . Per això he fabricat l’ampolla individual de bombolles de sabó.
És una ampolla amb aigua i sabó que té un cercle per posar al capdamunt que es gira per poder fer bombolles, si tots quan passegem fem bombolles de sabó i n’emplenem els espais de casa el virus no s’hi quedarà.
Per cert, m’han donat l’alta! No tinc el virus, però sé que volta per aquí fora, en tinc el pressentiment i no el vull deixar entrar.
Les bombolles funcionen , de moment estem tots bé, el terra patina una mica però el virus té por de casa nostra.
L’invent funciona! Em sembla que el posaré a la venda per internet i dels diners que en tregui en donaré una part als metges per buscar un medicament, però sobretot també em compraré un joc de la play per a mi, me’l mereixo perquè encara no he pogut sortir de casa, és clar, no tinc gos ni soc un gos…
Set setmanes de confinament: Ens deixen sortir! Amb o sense gos! El meu invent funciona, n’he venut 3000 unitats !
Avui trepitjaré territori de virus , em sento com un cavaller que surt del seu fort castell, però sé que no puc abaixar la guàrdia. Tinc la impressió que aquest virus és llest, per tant avui començaré a pensar amb un altre invent, no podem afluixar , com dic quan jugo a la play: VAIG A TOPE ! NO EM VENCERÀS!
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Pia d'Olot