Marxa, coronavirus!

Maria

El dia 13 de març va ser un dia molt trist. A l’escola ens van dir que estaríem dies sense tornar per culpa d’un virus molt dolent. Ja feia dies que sentia parlar del Covid-19 i que ja havia causat molts morts. Per evitar que ens ataqués, el millor era quedar-se a casa i així no hi hauria contagis. Calia sacrificar-se, però això volia dir no poder veure la meva estimada àvia ni  la resta de família i amics durant força temps. Però podria estar molt més temps amb els meus pares, ja que treballaven molt i no podíem compartir gaire temps.


Jo pensava com podria aconseguir que aquell virus desaparegués i no entrés a les nostres cases. Creia que el virus havia aparegut per culpa de tots els humans. Havíem perdut molts valors i també havíem descuidat el nostre planeta. Estava segura que el virus marxaria si tots apreníem a ser més solidaris, respectuosos, tolerants o a cuidar-nos més a nosaltres mateixos i al medi ambient. Així doncs, vaig començar, amb l’ajut dels meus pares, a fer una crida a través de xarxes socials de les meves propostes per vèncer aquell maleït virus amb el lema “Si volem el coronavirus fer marxar, tots junts hem de lluitar”. 


Explicava històries divertides o els cantava, i ells m’explicaven històries de la seva vida. Vaig aprendre molt, sobretot a escoltar, respectar i ser més solidari amb la gent gran. Això va fer possible que aquestes persones se sentissin més acompanyades.


Vaig pensar també que era important que tots aprenguéssim a gaudir més de les nostres famílies i que cadascú a casa seva proposés activitats que ens ajudessin a aprendre més els uns dels altres. Per exemple, a casa nostra vam fer moltíssimes coses: cuinar noves receptes, jugar o llegir plegats, fer experiments, manualitats amb materials reciclats, o simplement gaudir d’una pel·lícula junts. Gràcies a totes aquestes estones vaig aprendre a comunicar-me més amb els meus pares i a gaudir més de coses ben senzilles.


Jo havia buscat informació sobre els virus i sabia que no els agradava la higiene. Per això vaig proposar que tots tinguéssim molta cura de la nostra higiene personal i també de l’alimentació, que havia de ser saludable, i descansar bé era també molt important. Fer una estona d’esport també ajudava. Gràcies a canviar tots aquests hàbits vaig aprendre a cuidar-me més que abans. 


Encara que ja ho havíem de fer, vaig insistir per les xarxes que tothom es quedés a casa. Sense gent pels carrers i sense cotxes ajudaríem a millorar molt el nostre planeta, ja que en els darrers anys l’havíem descuidat molt. Amb un planeta més net i sense veure ningú, el virus segur que s’avorriria i aviat marxaria.


Vaig animar  tothom a penjar missatges molt positius als balcons. Amb aquells missatges tan plens de vida vam aprendre a expressar més les nostres emocions, i també  que ser sensibles no era res dolent.


Vaig ser molt feliç perquè al cap d’uns dies el virus va desaparèixer. No se sentia bé en un lloc ple de persones amb tants bons valors i en un planeta tan cuidat.


 

Categoria de 8 a 12 anys. Pare Manyanet, Reus