El Wirus

Max

La mare va arribar a casa de treballar del coworking, on tenia una taula per atendre els seus clients. Va saludar el pare, que estava veient una sèrie en la seva tauleta, i al fill, que estava enganxat amb el mòbil al nas, jugant online amb els seus amics. La mare va deixar-ho tot, es va posar còmoda i va encendre l'ordinador portàtil.


De cop i volta, la mare va fer un crit, aaaaaaaaaaah! I tots es van girar per preguntar què li passava. Ella va dir: "No ho sé, mireu la pantalla, és com un monstre!" Tothom va deixar el seu aparell per mirar la pantalla del portàtil i veure que efectivament era com un bitxo llefiscós... o potser més aviat era claríssimament un virus.


No sabíem d'on havia sorgit, però teníem clar que allò no era normal. Quan la mare es va aproximar a l'ordinador, va veure que estava molt calent i va decidir agafar un termòmetre, posar-l'hi i tancar la pantalla. La temperatura va pujar, pujar i pujar fins a arribar als 60 graus. La mare es va posar molt nerviosa i el pare va trucar al metge de capçalera, per explicar-li el que passava. Amb els nervis ,la mare li va dir al metge que el termòmetre marcava 60º de temperatura i el metge va estar a punt de desmaiar-se. El doctor li va donar instruccions molt clares a la mare. Un cop va penjar el telèfon, ens les va explicar.


Va dir que havíem de posar una mascareta a tots els dispositius que haguessin estat en contacte amb l'ordinador. Sense pensar-nos-ho, el nen va anar a la farmàcia i va portar un grapat de mascaretes per posar al telèfon, la tauleta, a l'aparell del wifi i a ells mateixos, per si de cas. Era una situació una mica estranya, però no volien arriscar-se.


Per solucionar el problema, la mare va trucar al seu germà, que era informàtic, i li va explicar el que havia de fer. Va dir-li que segurament s'havia contagiat al coworking, però també li va explicar com posar-li la vacuna antivirus al portàtil. Sobretot no ens hi havíem d'aproximar  per evitar contagis, però per sort, l'ordinador tenia connectat un ratolí amb un cable de 2 metres, una distància més que segura. Amb el ratolí i uns prismàtics va poder instal·lar l'antivirus, però faltava una cosa molt important, prémer botó de reinici. Com que no podien apropar-s'hi, van provar-ho amb un regle, llençant boletes a sobre del botó fins que amb un parell d'escombres juntes van poder reiniciar-lo. El missatge de perill va desaparèixer i es va arreglar. La mare li va dir al nen que estava esgotada i que li guardés l'ordinador a la bossa. Ell ho va fer, però li va relliscar de les mans i el soroll va ser de caput!

Categoria de 8 a 12 anys. Vila Olímpica