AQUESTA HISTÒRIA PASSARÀ A LA HISTÒRIA
Hi havia una vegada una família d' un pare, una mare i un fill. Vivien a la ciutat de Barcelona i tots estaven en pau. Un dia va arribar un rei anomenat Covid-19 i feia mal a la gent. La gent va començar a escanpar rumors sobre què podrien fer perquè el Covid-19 no fes mal a la gent, però a ningú no se li va ocórrer res. Un dia com aquells, a un nen de 7 anys se li va ocórrer una cosa. El Covid-19 atacava per les vies respiratòries, i a ell li va passar pel cap quedar-se a casa perquè aquell aire no els molestés. Va ser llavors , van tancar tots els bars, restaurants… A part, també van començar, els que podien, a treballar desde casa, i els que no els feien o fora o els redueïen el sou . El que més feia que estar casa fos horrible era que els nens no podien sortir i els adults només podien sortir per anar a comprar medicaments i menjar, en cas de tenir el Covid-19 haurien d’anar a l’hospital... Cada cop la suma d’afectats era més alta i costava de fer parar, per sort teníem la VITAMINA C!!! La vitamina que més es necessitava per no agafar el Covid-19 i era imprescindible tenir-la a casa perquè no tinguéssiu tanta possibilitat de tenir el Covid-19, una altra manera era no tocar-se la cara i posar-se alcohol de tant en tant… El Covid-19 ja s’estava tornant poca amenaça i estàvem ja bastant més tranquils, el que passava era que no tenien prou llits i no podien atendre tothom, va ser això el que va fer que el Covid-19 fos un perill… El Covid-19 va durar i durar, però la gent que va estar tancada no ho va passar tampoc massa bé, i us explicaré com ho passava una família de Barcelona amb el cognom de Jaoco. Ells vivien en un costat de la ciutat, en un pis acollidor però en no gaire bon estat. El pare era un pescador amb molta traça, la mare era conductora d’autobusos públics i molt amable. El nen era molt bon estudiant a l’escola i era bastant inquiet… Ells sempre anaven malament de diners, tot i que treballessin més que mai… El nen anava a una escola pública i els seus pares no podien pagar el material escolar, igualment el nen aprofitava totes les oportunitats que se li presentaven, a part, també treballava dur fent feina de casa o cuinant, ja que els seus pares arribaven molt tard a casa de treballar. Un dia de pesca, al mar, el pare es va trobar un bon banc de peixos voltant per allà, resulta que eren daurades i un pop! Quan va poder agafar el pop i totes aquelles daurades, va pensar que podria treure molts diners amb això, el que no sabia ell era que un virus s'apropava cap a Europa i necessitaria diners estalviats per poder quedar-se a casa, sense problema de falta de menjar o de medicaments… Fins llavors, ell estava tranquil perquè no sabia que el Covid-19 havia d'arribar. Mentre, la mare conduïa l’autocar públic on la gent puja i baixa de l'autobús, (als autocars acostuma a haver-hi bastants esternuts i tos). El nen estava a l’escola fent un estudi de perquè els cargols surten quan plou. Un dia de sol, el govern va detectar una pandèmia d'encostipats i va voler intervenir. La mare, que escoltava la ràdio a l'autocar, va sentir la notícia de la pandèmia i que s'anomena Covid-19.
Arribà de nit a casa i va veure el pare i el fill amb el nas vermell al sofà. Ràpidament la mare els va separar, el pare i el fill van preguntar per què ho estava fent i els ho va explicar tot… Després que el fill i el pare escoltessin, tots van voler anar a l'hospital i van estar allà junts per tot (tot va sortir bé)
FI
Categoria de 8 a 12 anys. Jacint Verdaguer