Retrobant la felicitat
De vegades oblidem que hi ha felicitat i que només de puntetes hi podem arribar. I això ho hem de recordar cada segon que passa a la nostra vida. Només has de tancar els ulls i veure que l’únic que necessites és el que ja tens.
Hi havia una vegada una família que sempre estava molt separada, tenien camins distants que els allunyaven els uns dels altres. Tots tenien vides molt diferents i feien la seva, no se'ls veia ni un somriure a la cara. Però ningú s’adonava que just el que necessitaven era un element molt important per a la vida, la família.
Dins de la família hi havia la germana petita, el germà gran, la mare i el pare.
La germana petita, que es deia Laura, tenia dotze anys i dibuixava, llegia i també mirava molta estona l’ordinador. El germà gran, que era en Pau i tenia 17 anys, sempre estava parlant amb els seus amics pel mòbil i es quedava a l'habitació sense parlar amb ningú. El pare, que es deia Jordi, havia de treballar i no tenia gaire temps per a la família. La mare, la Maria, sempre estava ocupada perquè també es quedava fent feina quasi tots els dies.
Un dia qualsevol, tots quatre estaven mirant les notícies mentre dinaven quan, de sobte, van veure que informaven d’un virus que es deia Covid-19. Al principi no li van fer gaire cas, però amb el pas del temps es va començar a expandir i expandir. Per combatre el virus s’havien de quedar a casa i no sortir durant molt de temps. Els pares, de vegades, havien d’anar a treballar, i sovint hi anaven amb metro, mantenint les distàncies i amb mascareta.
Tots es van anar acostumant a l’ambient. Es van adonar que cada dia que passava es sentien més i més units. Van començar a sortir a la terrassa a jugar, a mirar sèries junts, a jugar a jocs de taula i, fins i tot, quan podien, anaven a caminar respectant les hores. Sobretot s’explicaven les anècdotes i entre tots mantenien molta confiança. Van començar a divertir-se tots junts i a passar-s’ho molt bé, encara que tot el que els envoltava eren només problemes. Van aprendre a mantenir la positivitat quan tot el que veien era foscor. Ells ja no veien el món en blanc i negre, el van començar a veure en colors. La unió d’aquesta família va crear una onada de felicitat que va envoltar tothom.
Al final, totes les famílies s’havien unit, tots els somriures que hi havia van començar a créixer i a créixer, fins i tot els malalts tenien esperança i van començar a sentir-se acompanyats. Van aprendre que de tot el que hi ha de dolent sempre hi ha algun punt d’alegria, encara que sigui molt petit, encara que les situacions siguin complicades, encara que et sentis sol, sempre hi ha felicitat, només has de saber aprofitar-la. Junts i amb força, ho aconseguirem.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Pia Olot