El Trivial del confinament
Hola! Em dic Clara i estic en ple confinament. Visc amb el meu germà Martí ,que està una mica insuportable tot aquest temps de quedar-nos a casa; amb la meva mare, que sempre està treballant per veure si troba la vacuna de la Covid-19; i el meu pare, que sempre ens intenta alegrar el dia. Ahir, en Martí i jo estàvem mirant la tele després de dinar quan...
- Clara, Martí! Mireu que he trobat!- va dir el pare des del menjador. Vam anar-hi corrents, a veure què passava. El pare estava davant de la taula on hi havia un joc que semblava molt antic.
- Què passa ,pare?- va preguntar el meu germà-. Que és aquesta “cosa”?
- Ai, Martí, és un joc dels d’abans, un Trivial. Que hi voleu jugar?
- I tenim coses més importants a fer!- vaig afegir.
- Ah sí? Com què?
- Doncs parlar amb els nostres amics- va seguir en Martí.
- D'acord pare, nosaltres juguem!
Ens va ensenyar a jugar. Just quan el pare estava a punt de guanyar, va posar una fitxa en una casella i es va sentir un grinyol. De cop i volta, la prestatgeria de llibres es va moure de lloc i va deixar pas a un passadís secret.
- Vinga, mirem què és tot això!- va exclamar el pare.
Estava tan content que aviat ens ho va encomanar a nosaltres. Vam entrar al passadís i vam veure un seguit de portes. Vam escollir-ne una, però per entrar-hi s’havia de posar una peça a la porta. De cop i volta em vaig adonar d’una cosa. Vaig exclamar:
- Espereu un moment! M’he adonat d’una cosa. Ara vinc, seguiu investigant.
Vaig córrer cap a on havíem deixat el Trivial i vaig agafar totes les peces. Vaig tornar cap a ells i els vaig explicar tot el que em ballava dins del cap.
- Mireu les siluetes dels forats de les portes. No us recorden a alguna cosa?
- Ara que ho dius... sí. S'assemblen a les peces del Trivial, oi?- va dir en Martí.
- Sí, per això les he anat a buscar.
Vaig posar una peça a cada porta i es van obrir totes de cop. Donaven pas a moltes habitacions amb retrats penjats a la paret. En Martí i jo ens vam adonar que el pare sabia què era tot això. No li vaig preguntar res, perquè veia que estava al·lucinat. Quan vam seguir caminant van aparèixer més portes, que anàvem obrint. Vam entrar una habitació més gran que les altres. A la paret hi havia un gran quadre amb un arbre genealògic. Després vam començar a preguntar:
- Pare, què és tot això?- va dir en Martí.
- Són cambres secretes de tots els membres de la família. Aquesta casa ha estat sempre de la nostra família. Quan es va fer la casa, també es van construir cambres a sota terra per si en temps de guerra bombardejaven la ciutat. Aquestes cambres s’han anat oblidant fins ara, que les hem tornat a trobar.
- Per què per entrar a les cambres s’ha de jugar al Trivial?- va preguntar en Martí.
- Perquè als nostres avantpassats els agradava molt jugar-hi, i així se'n recordarien sempre com entrar.
- I tu, sabies que existia tot això?- vaig preguntar jo.
- Sí, el vostre avi m’ho va explicar.
Vam tornar al laboratori a explicar-ho tot a la mare.
- De debò hi ha tot el que m’heu explicat? Un dia baixaré allà. Mentrestant continuaré investigant la vacuna de la Covid-19.
A partir d'aquell dia se’ns va començar a fer menys pesat el confinament. Jugàvem molt al nostre Trivial. La mare anava avançant molt en les seves investigacions, li faltava poc. Però vam arribar al maig i encara no tenia acabat el remei.
Així doncs, mentre esperem que la mare acabi la seva vacuna, tenim més temps per investigar més coses de casa nostra: una casa plena de secrets!
Fi!
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Pública Sagrada Família