Ara toca aprendre

Sarah

-"Conte contat ja s'ha acabat." Com cada 23 d'abril, el meu príncep està aquí. Com estàs, Jordi?


-Jo bé, i tu?


-Bé, com tu. Vols que et recordi la nostra història?


-És clar, noia!


-Doncs hi havia una vegada una princesa que tenia com a meravellós nom Maria. Ella vivia en un lloc anomenat Barcelona. Els seus pares es van morir quan ella encara era petita; per això  vivia amb els seus bonics, amables, simpàtics i senzills avis, l'àvia Lola i l'avi Carles. La Maria també era com els seus avis, però era molt popular entre la comunitat de joves i s'ajuntava amb un grup no apropiat per a ella.


 


La Maria estava en l'últim curs de l'ESO. El desembre de 2019, per les notícies van dir que una malaltia com la grip nova havia sorgit des de la Xina. Durant tots els següents mesos, aquesta epidèmia es va convertir en una pandèmia fins que.... "Des d'avui fins on Déu sàpiga no  vindreu a l'escola, això no vol dir que no tingueu classes, sinó que fareu classes presencials." Aquestes van ser les paraules del nostre cap d'estudis i del director. Tots feliços, perquè ara podrien copiar sense que ningú els molestés, van anar-se'n a casa. La Maria tenia una malaltia genètica respiratòria, pel que els seus avis no la deixaven sortir. La Maria, per molt bona que fos, no escoltava els grans i per això sempre acabava malament. Ella va sortir cada dia a fora, sense màscara ni  guants, no mantenia la distància, quan tornava no es rentava les mans... En canvi, els seus avis van fer tot el contrari. La Maria, una tarda, quan estava veient la seva sèrie preferida va començar a tossir fins que la seva respiració fallava, no podia parlar, intentava anar on era la seva àvia, però les forces li fallaven. Es va adormir. L'àvia, quan va entrar a l'habitació de la seva neta, es va preocupar i la va portar a l'hospital. La Maria es va aixecar i va veure que estava ingressada a l'hospital i tots els que estaven al seu al voltant estaven coberts de roba blanca. L'àvia, espantada, l'anava a abraçar, però els doctors no la van deixar perquè tenia la COVID-19. A la Maria li feia mal tot el cos, tenia molta febre, dificultats en la respiració... Els doctors van dir que eren els seus últims dies.


 


L'endemà, quan un infermer va venir i les mirades dels joves es van creuar, no podien deixar de mirar-se. Ell li va donar una seguretat psicològica tan alta que la noia no semblava malalta, sinó més forta que mai. Els avis van assabentar-se del que passava entre ells dos. Durant els següents dies el noi, Jordi, cuidava d'ella fins que va aconseguir alliberar-se de tots els mals. Els doctors asseguraven que era un miracle de Déu , però a part d'això la veritat era que, més que la malaltia, la manera amb què el cervell ho assimilava era crítica. Gràcies al Jordi que la va animar a més d'estimar-la, va aconseguir que s'alliberés de la malaltia.


 


Conte contat ja s'ha acabat.


 


-Molt bé princesa, però t'has oblidat de dir que després jo em vaig convertir en el teu príncep.


 


-Tens raó, príncep.

Categoria de 13 a 16 anys. Jesús-Maria Claudina