L'HOTEL
Quan vaig baixar de l'autobús TMB de primera classe, vaig anar a l’hotel on tenia la reserva. A l’hotel i li dic a la recepcionista:
-Hola, he vingut amb el nom de la reserva Rount.
La dona em diu:
-Aquí té les claus senyor, adeu.
Li dic:
-Adeu.
Entro a l'habitació freda i fosca, hi ha un ventilador que està rovellat, intento
posar-lo en marxa, i com era d’esperar, no funciona. Em canvio, i vaig a
rentar-me les dents, em trec el meu raspall verd i em rento les dents;
escupo i la meva bava és vermella. Caic, immòbil, ningú sent el soroll, jo
estic agonitzant, només penso que possiblement em moriré, crido però ningú em sent, ja no sé què fer. El meu alè fa olor de sang, jo penso que em moriré avui, però sento un soroll d’una persona que camina al passadís, jo intento fer soroll donant cops de cap al terra, la persona crida:
- Hi ha algú?
A mi se m'acut una idea, però no sé si funcionarà, li responc en Morse:
- Sí.
L'home no reacciona, i torna a cridar el mateix:
- Hi ha algú?
Jo responc en Morse:
-Sí.
L'home, dubtant entre tirar la porta a terra i marxar corrents, demana ajuda a un manyà. L’opció que predomina és marxar a demanar ajuda a un manyà. L’home va tan ràpid com pot; surt de l’hotel i corre fins al manyà més proper, el manyà li diu:
- On és l’hotel?
L'home li diu:
-Al carrer Martí i Pelegera.
El manyà agafa l’automòbil blau fluix. Arriben a l’hotel, entren per la porta giratòria, pugen per les escales corrents, finalment el manyà tira la porta a terra, li pega un cop de peu a la porta del lavabo i em veuen estès a terra. Em toquen el pols, i res.
L’autòpsia diu que vaig morir per ingesta de verí. Ningú va venir al meu funeral perquè no tenia família. Jo mateix, Albert Rount, em vaig suïcidar.
Categoria de 8 a 12 anys. PARC DEL GUINARDO