SENSE CORONA NO ETS RES!
Estimat diari,
Avui els professors de l’escola ens han dit que no hi tornarem fins d’aquí uns quants dies per una malaltia anomenada coronavirus. Quin nom més curiós, oi?
Tots els meus amics s’han posat molt contents però jo no, ja que marxem a causa d'un virus, no per fer vacances.
T’escric perquè estic una mica espantada. Tots dormen i m’he despertat per uns sorolls que venen de la cuina. Ja saps que soc força curiosa. Aniré a mirar...
Estic somiant? Sí, és en Chase, el meu os de peluix!
-Chase, què hi fas tu aquí?
-Hola, Molly, t’he vingut a avisar que passarà alguna cosa molt greu i necessito la teva ajuda. Vinga, agafa les teves pistoles d’aigua i sabó de rentar plats.
-Per què?
-Molly, ens enfrontem a un virus molt perillós.
Hola diari! Ara mateix són dos quarts d’onze de la nit i faré els deures de ciències amb en Chase.
-Chase, em pots passar el microscopi?
-Oh, i tant!
-Gràcies! Què és aquesta cosa verda que es veu?
-No deu ser res, dona, deixa'm mirar... No, no, no...
-Tot bé?
-Molly, és massa tard, el virus ja ha arribat aquí. No perdis la calma. Agafa les coses que t'he dit i anem al jardí.
-Perfecte! Però és massa petit per a mi.
-No et preocupis per això, quan estiguem segurs al jardí ho solucionem.
Diari, aquestes poden ser les últimes paraules que t'escric perquè potser m'he contagiat... Espero que no, però ara vaig amb en Chase cap al jardí per estar més segurs; Mama, si llegeixes això vull que sàpigues que t’estimo molt.
-Molly, pren-te això! Ràpid!
-Chase, què és aquest líquid?
-Tu només pren-te’l.
-D’acord... Chase, com és que has augmentat el teu volum?
-Jo no he crescut, ets tu que t'has encongit per poder veure millor el Coronavirus.
-Que divertit!
-Molly, això no en té res de divertit. Va, ajuda’m a omplir les pistoles d’aigua amb desinfectant i sabó! I té, posa’t la mascareta, la necessitaràs.
-Val ,però és que se m’entelen les ulleres.
-Molly, si us plau, implica’t una mica. Has agafat tu els guants?
-No, jo no, pensava que els agafaves tu.
-Molly, queda’t aquí, els aniré a buscar.
-No! Chase, i si t’infectes?
-Molly, aquesta és una missió per a tu. Jo només soc un os de peluix que no interessa a ningú.
-A mi sí! Però si és el que vols, ves-hi.
Diari, ara tinc por de perdre en Chase, ja que ha hagut de marxar a buscar els guants i em fa por que s’infecti.
-Hola? Chase, ets tu?
-Hola, Molly, crec que el teu amic Chase està una mica malalt!
-Qui ets tu? I en Chase?
-Mira, crec que em coneixes, soc el Coronavirus!
-Molly, treu-li la corona! És l’única manera de derrotar-lo, ja que sense corona només és un simple virus.
-Però com li agafo? Té massa potes!
-Tira sabó a terra perquè rellisqui i cobreix-te de desinfectant, així no se t’acostarà!
-D’acord!
-Riu, que no suporta l’alegria!
-No puc riure si estàs tu malament. Ho sento, Chase, aquesta missió no crec que la superi.
-Molly, ets la persona més riallera que conec, vinga!
-No, si us plau, nena para de riure...
-Ara! Salta, agafa-li la corona!!
Diari: finalment vaig poder agafar-li la corona al virus i ara estic al llit. En Chase no es va poder curar, però sempre que rigui el recordaré com el gran heroi que va ser!
Categoria de 13 a 17 anys. COR DE MARIA MATARÓ