2020 Tornar al llistat

El monstre invisible

Jan

Fa temps que no vaig a veure l’àvia. La mare m’ha dit que no la podré anar a visitar durant un temps més. Fins fa poc no sabia per què, l’únic que sabia era que la mare estava espantada. De vegades, la curiositat em superava i li preguntava què era el que passava, però ella sempre em contestava:


-Tu no et preocupis, Jan, aviat passarà.


Durant aquests últims mesos la mare no m’ha deixat veure les notícies, diu que un nen de set anys encara és petit per preocupar-me de les grans desgràcies del món, però a mi em seguia picant la curiositat i cada cop eren més les ganes que tenia de replicar-li que m’expliqués exactament què era el què passava. Però sabia que per a ella era difícil, així que intentava contenir-me. Sabia que aviat ho descobriria i esperava que no fos tan terrorífic com sembla.


 


Fa un parell de dies no vaig poder contenir-me més i li vaig preguntar a la mare:


-Mare, crec que ja soc prou gran per saber-ho. Per què no puc anar a veure a l’àvia?


La cara de la mare va empal·lidir, i es notava que tensa estava la mare.


-Jan, no és un tema fàcil d’explicar i no crec que ho puguis entendre tot. Però ho intentaré explicar per tal  que ho entenguis.


-D’acord.


- A veure… Saps els monstres dels contes d’aventures que a vegades t’explico?


-És clar mare, els contes d’aventures són els que més m’agraden!


-Doncs un d’aquests monstres s'ha escapat d’un conte i ara vagareja pel món, menjant-se gent.


-De debò? I com és que encara no ha vingut cap cavaller a salvar-nos?


-És clar que han vingut cavallers a salvar-nos, i han lluitat contra el monstre, però a alguns se’ls ha menjat. Altres han aconseguit escapar, però tenen por de tornar a enfrontar-s'hi. També hi ha més gent que lluita contra el monstre, no tots són cavallers, també hi ha remeiers que busquen una forma da matar el monstre. I nosaltres també lluitem per fer desaparèixer el monstre. Quan t’apropes a algú que lluita contra el monstre has d’anar amb compte, perquè pot ser que el monstre també comenci a lluitar contra tu, i acabi menjant-te.


-És per això que no podem anar a visitar l’àvia? Està lluitant contra el monstre?


-Sí, Jan, l’àvia lluita contra el monstre i em temo que no sé si li queden prou  forces per guanyar-lo ni escapar-se'n. L’àvia compta amb la tieta Sílvia, que com que és infermera la pot cuidar.


-I nosaltres què podem fer per ajudar-la?


-Nosaltres l’únic que podem fer és esperar  que guanyi, no podem fer res més.


Cap dels dos va saber què dir fins que jo, encuriosit, vaig decidir preguntar:


-Mare, em pots explicar més sobre el monstre? Com es diu? Quin aspecte té? Com podem evitar que ens trobi?


-A veure, el monstre es diu Coronavirus, però alguns el coneixen també com COVID-19 o SARS-CoV-2, però aquests són noms científics. Aquest monstre és invisible però quan t’ataca, normalment ho notes: la gent que lluita contra ell sol tenir febre, tos i cansament, però de vegades el virus pot atacar-te sense que ho notis. I per evitar-lo, no has d’apropar-te a ningú pel carrer i rentar-te sovint les mans i la cara.


-D’acord, així ho faré, mare. Així el monstre mai no em trobarà.


De sobte va sonar el telèfon. La mare va anar a agafar-lo:


-Qui és?-va preguntar.


Mentre escoltava el que li deien pel telèfon se li van omplir els ulls de llàgrimes. I va caure a terra, abatuda. Vaig córrer a veure que passava. Llavors vaig entendre el que havia passat, l’àvia havia perdut la lluita contra el monstre.

Categoria de 13 a 17 anys. INS Baix Penedès El Vendrell