La llegenda del Corodraco i els tres imprescindibles

Emilio

Apropeu-vos, petits i grans, una història per a tothom tinc aquí, un conte sobre una terra va quedar sumergida en el buit del silenci, per culpa d’una bèstia que mai es deixava veure, però atacava contínuament, en la dansa de la por. Mentre aquest regne descendia a la desesperació i l’oblit per culpa de l’abominació, la llum de tres coneguts il·luminava el camí a l’exterminació d’aquell dimoni. Ja fa temps, un regne floreixent, on tots estaven contents, on no hi faltaven passatemps, una ombra va sorgir, tot ho va engolir, apagant la flama de molts, en el vent dissolts. Trobarà aquesta terra una salvació, o serà aquesta la seva perdició? Hi haurà una llum que il·lumini el camí o xocarà amb la fi?


Esperant i protegint el cor de la terra, mil anys ha viscut, a molts salva de la guerra, un dels indispensables, amb el temps destruirà aquest monstre culpable. Des de la vorera del mar cantava, als habitants amagats, la melodia de la paciència: “Entre la sorra i la pedra, l’onada quadra, seguint el seu ritme, sempre ferma. Manteniu la ment forta, per poder trobar la porta, per entre tots d’aquí sortir i finalment fer la bèstia morir”.


 


Saltant de llar en llar, per els ànims reanimar, per evitar veure, l’esperança caure, portant la novetat, ja no hi haurà ningú afartat, ja que amb l’enginy, els nous dies d'aquest any! Aprendre a cuinar, aprendre a cosir, un video gravar, l'avorriment destruir, una màquina fer, demostrarem la nostra voluntat d’acer! 


 


Però, la paciència i l’enginy no són suficients per acabar amb tal bèstia, són només una part del que es necessita, per trobar l’arma amb la qual donar el cop de gràcia.  En  veure l’amenaça, la bèstia es va rebel·lar per tractar de destruir la nova esperança que s'estava formant, el monstre gegant i amb boques sortint de tot el seu cos: de veritat creieu que podeu guanyar aquesta batalla, mai no donaran la talla! Sense esperança us deixaré, tot ho arrabassaré! Per què seguiu lluitant? La victòria m’emportaré ! Llavors, les dues qualitats van contraatacar amb totes les seves forces, amb la voluntat de protegir la terra i la vida: No importa quant de temps, sortirem amb algun invent, l’esperança conservarem, en la desesperació no caurem. Per la vida d’aquesta terra, per la fi d’aquesta guerra! Fins a l’últim instant, per tots seguirem lluitant! Pels que se n’han anat, pels que encara no han arribat!


 


Quan tot semblava perdut i el monstre guanyava terreny, la figura d’un noi petit es va alçar per sobre d’una muntanya i amb una veu potent com un llamp, va interrompre la batalla. La bèstia es va quedar gelada. Portava una mena de llança, amb la punta molt fina i el cos gegant i fet de vidre. A dins hi havia una mena de líquid brillant com el diamant. “Monstre vingut de l’infern, jo et faré tornar a l’avern! Gràcies a la persistència, mai s’esborrarà la nostra presència! Quan amb la nostra llança d’esperança et travessem, la felicitat a aquesta terra retornarem! Bye bye, monstre, el futur és nostre!


 


Així, travessant el cor de la bèstia d’una estocada, la desesperança va quedar acabada. El cos de la bèstia es va desintegrar, i aquest conte s’ha d’acabar. Gràcies a la paciència, l’enginy i la persistència, la terra va poder viure i prosperar, i del mal es va poder recuperar.

Categoria de 13 a 17 anys. Institut Baixamar

T'ha agradat? Pots compartir-lo!