Guia de com sobreviure a una (possible) apocalipsi

Jana

És un diumenge de finals d’hivern. Ja fa dues setmanes que els tres germans Vilaseca no surten de casa per l’estat d’alarma, i estan que no s’aguanten entre ells. L’ambient és pesat i cansat, i no aguantaran gaire més temps abans de trencar alguna norma.


-Ei, ei, Miquel! Oi que si surto a fora només una hora no passarà res? - pregunta impacient en Ric al seu germà gran.


-Faig cara de saber-ho? Fes el que vulguis, tu mateix - contesta ell.


-Au va, ja saps que és millor evitar de totes passades sortir a fora - interromp en Pol, el germà mitjà-.  Ves a saber què podria arribar a passar si ho fessis. 


-Home, per una hora de no res… m’apartaré de la gent i aniré amb compte-insisteix en Ric


-Bé, si tu ho dius… però recorda d’anar amb mascareta, sobretot.


-No, home, estaré bé! - s’hi torna ell.


-Si no és només per tu, serveix per no contagiar  la gent! 


-Adeu!   


 


Insistent com és, en Ric se’n va a fer un tomb, però tot just quan sortia per la porta… 


 


-Però què coi és aquesta cosa? 


 


A fora, al carrer, es troba amb un enorme monstre verd, cobert d’escates punxegudes, amb un cos esfèric com la lluna i dos ulls petits i lluents.


 


-No sembla pas el Covid-19 vist des d’un microscopi? - pregunta en Pol. 


-Sí, però de microscòpic no en té res! - respon en Miquel.


-Què fem ara?! Aquesta cosa vol entrar a casa nostra! I si ens contagia el virus? - crida desesperat en Ric, mirant a fora per darrere la porta.


-No hauries d’haver sortit sense mascareta! Sembla que l’hagis invocat o alguna cosa així! - crida en Pol, encara més fort.


-I què fem per tal que se'n vagi? Amb el poder de la nostra amistat? - demana en Ric.


-No, cap de suro! Si ens ajuntem massa trencarem la norma de separació social i empitjorarà la cosa. 


-Llavors? - pregunta en Ric, al límit de la desesperació. 


-Doncs de la mateixa manera que l’hem fet venir, però a l'inrevés. Amb els mètodes de prevenció del Covid-19 - respon ell, amb una mica de seny.


 


En Ric corre atemorit cap a dins de la casa amb els seus germans, tancant la porta darrere seu. Tots tres s’enfilen a la finestra que dona just a sobre del monstre.


 


-Ràpid, ajuntem tots els pots de desinfectant de la casa! - ordena en Pol.


-Si li aboquem al cap del bitxo, se n’anirà? - pregunta en Miquel, no gaire convençut.


-Quina altra opció tenim, sinó?  


 


Posen tot el que tenen en una galleda, i ho aboquen tot sobre el bacteri, o el que pogués ser allò. A poc a poc, les esgarrapades i cops que feia la porta de la casa van afluixant, a mida que l'ésser es desfà. Per fi havia desaparegut.


 


-Crec que he après una lliçó - diu en Ric, amb un filet de veu.


-Més et val! - rondinen els seus germans a cor.


 

Categoria de 13 a 16 anys. Institut Baix a mar