Descoronant el coronavirus

Roger

Ahir jo estava a l’escola, després vaig anar a, mmm ara no me’n recordo, i després a casa d’una amiga, i mireu ara, tancada a casa sense poder fer res ni poder sortir-ne, va escriure al seu diari la Margarida.


Però això no m'impedeix veure els meus amics, gràcies a la tecnologia, a través del mòbil puc veure’ls i parlar amb ells- també va escriure al diari.


Aleshores va agafar el mòbil i els va trucar:


- Hola!


- Hola!


- Hola!


- Hola a tots!- va dir la Margarida


- Catorze dies tancats, eeeh- digué la Margarida


- Sí -afirmaren tots.


- Quin rollo!- exclamà en Pep.


- Però sort que només son catorze dies i no uns mesos com a la Xina-  va   dir l’Anna.


- Què podrem fer?- preguntà en Juli.


- Podrem fer trencaclosques de mil peces o rubikubs de 20 x 20!


Van estar una bona estona parlant i se’n van anar a dormir.


Catorze dies més tard...


- No m’ho puc creure!!!


- Jo tampoc!


- És injust.


- Estarem mesos aquí tancats


- Quan arribem a la fase 4 ja serem vells.


- No podem estar tant temps tancats, hem de fer alguna cosa i fer        desaparèixer aquest punyeter virus- suggerí en Juli.            


- O sigui que l’hem de descoronar, com que es diu CORONAvirus, doncs...


- Que graciós, Pep.


- Algú té idees?


Va haver-hi un silenci absolut fins que...


- Bé, si algú té alguna idea doncs que truqui.


- D’acord, digueren tots


- Adeu!


- Adeu!


- Adeu!


- Adeu!


Cada dia s’anaven trucant, però no tenien idees. El primer dia sense idees, igual que el segon i el tercer i el...


I no, no passarà el que esteu pensant. Que segur que és:


Fins que un dia va tenir una idea, ràpidament va agafar el telèfon mòbil els va trucar i...    Doncs no.


Va passar el temps i un dia parlant els amics...


– Ara es dirà, dia 20 després del Coronavirus, dia 21... O sigui que ja no es comptarà des de Crist, sinó des d’aquest virus- confirmà amb una rialleta en Pep.


 – Heu sentit a les notícies


- El què, que només parlen d’això?


- No,  això  que el virus no es resisteix a la calor.


- Jo sí que ho he sentit,


- I jo.


- Doncs jo no.


- I què vols dir amb això?


- Doncs que per aturar  aquest virus podríem fer alguna cosa relacionada amb la calor no?


- És veritat, quina bona idea.


- Però quina?


- Mmm, posar la calefacció tot el dia!?


- O posar-te al costat de l’estufa o la llar de foc, també tot el dia.


- Fer els seguits de prevenció.


- Alimentar-te bé perquè les teves cèl·lules siguin més fortes.


- I veure sobretot begudes calentes, com te, cafè, llet, aigua...


- Aigua? Que bèstia!


- I no ens descuidem del menjar calent.


- Però quin d’aquests triarem?


- Jo voto pel de posar la calefacció tot el dia.


- Jo també.


- Dons jo no, jo voto el...


Van seguir així fins que...


- I per què no els fem tots?


- És veritat, no ho havia pensat.


- Sí, fem aquest, estem tots d’acord?


- SÍ!- exclamaren tots


- Avui a la tarda anem a parlar amb l’alcalde, a les 6.


- Uiii! Si ja són les 5.


- Doncs així ho farem.


I així ho van fer.


L’alcalde era bona persona, ben formada i culta. Els va dir que podien fer-ho perquè no podia fer mal, en canvi si els hagués dit de beure lleixiu, evidentment hauria dit que no.


Tothom va fer cas a l’alcalde, (és clar, perquè era l’alcalde) i conte contat aquest conte encara no s’ha acabat. Si voleu saber si va sortir bé heu de... continuar llegint.


Aquest virus es va acabar i a la Història del món va passar, igual que, la Margarida, en Pep, l’Anna i en Juli que van ser el quatre noms més coneguts del poble i del món.   


 

Categoria de 8 a 12 anys. Escola Nabí

T'ha agradat? Pots compartir-lo!