Descoronant el coronavirus
Ahir jo estava a l’escola, després vaig anar a, mmm ara no me’n recordo, i després a casa d’una amiga, i mireu ara, tancada a casa sense poder fer res ni poder sortir-ne, va escriure al seu diari la Margarida.
Però això no m'impedeix veure els meus amics, gràcies a la tecnologia, a través del mòbil puc veure’ls i parlar amb ells- també va escriure al diari.
Aleshores va agafar el mòbil i els va trucar:
- Hola!
- Hola!
- Hola!
- Hola a tots!- va dir la Margarida
- Catorze dies tancats, eeeh- digué la Margarida
- Sí -afirmaren tots.
- Quin rollo!- exclamà en Pep.
- Però sort que només son catorze dies i no uns mesos com a la Xina- va dir l’Anna.
- Què podrem fer?- preguntà en Juli.
- Podrem fer trencaclosques de mil peces o rubikubs de 20 x 20!
Van estar una bona estona parlant i se’n van anar a dormir.
Catorze dies més tard...
- No m’ho puc creure!!!
- Jo tampoc!
- És injust.
- Estarem mesos aquí tancats
- Quan arribem a la fase 4 ja serem vells.
- No podem estar tant temps tancats, hem de fer alguna cosa i fer desaparèixer aquest punyeter virus- suggerí en Juli.
- O sigui que l’hem de descoronar, com que es diu CORONAvirus, doncs...
- Que graciós, Pep.
- Algú té idees?
Va haver-hi un silenci absolut fins que...
- Bé, si algú té alguna idea doncs que truqui.
- D’acord, digueren tots
- Adeu!
- Adeu!
- Adeu!
- Adeu!
Cada dia s’anaven trucant, però no tenien idees. El primer dia sense idees, igual que el segon i el tercer i el...
I no, no passarà el que esteu pensant. Que segur que és:
Fins que un dia va tenir una idea, ràpidament va agafar el telèfon mòbil els va trucar i... Doncs no.
Va passar el temps i un dia parlant els amics...
– Ara es dirà, dia 20 després del Coronavirus, dia 21... O sigui que ja no es comptarà des de Crist, sinó des d’aquest virus- confirmà amb una rialleta en Pep.
– Heu sentit a les notícies
- El què, que només parlen d’això?
- No, això que el virus no es resisteix a la calor.
- Jo sí que ho he sentit,
- I jo.
- Doncs jo no.
- I què vols dir amb això?
- Doncs que per aturar aquest virus podríem fer alguna cosa relacionada amb la calor no?
- És veritat, quina bona idea.
- Però quina?
- Mmm, posar la calefacció tot el dia!?
- O posar-te al costat de l’estufa o la llar de foc, també tot el dia.
- Fer els seguits de prevenció.
- Alimentar-te bé perquè les teves cèl·lules siguin més fortes.
- I veure sobretot begudes calentes, com te, cafè, llet, aigua...
- Aigua? Que bèstia!
- I no ens descuidem del menjar calent.
- Però quin d’aquests triarem?
- Jo voto pel de posar la calefacció tot el dia.
- Jo també.
- Dons jo no, jo voto el...
Van seguir així fins que...
- I per què no els fem tots?
- És veritat, no ho havia pensat.
- Sí, fem aquest, estem tots d’acord?
- SÍ!- exclamaren tots
- Avui a la tarda anem a parlar amb l’alcalde, a les 6.
- Uiii! Si ja són les 5.
- Doncs així ho farem.
I així ho van fer.
L’alcalde era bona persona, ben formada i culta. Els va dir que podien fer-ho perquè no podia fer mal, en canvi si els hagués dit de beure lleixiu, evidentment hauria dit que no.
Tothom va fer cas a l’alcalde, (és clar, perquè era l’alcalde) i conte contat aquest conte encara no s’ha acabat. Si voleu saber si va sortir bé heu de... continuar llegint.
Aquest virus es va acabar i a la Història del món va passar, igual que, la Margarida, en Pep, l’Anna i en Juli que van ser el quatre noms més coneguts del poble i del món.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Nabí