LA MÚSICA HO ARREGLA TOT
Tot va començar en un dia normal, era una tarda de juny. Jo estava al meu sofà de casa prenent un gelat de llimona. Els meus pares estaven a fora, al carrer, fent la compra, i el meu germà estava jugant a la consola.
Van trucar a la porta. Eren els meus pares, que ja havien tornat de la compra.
Just quan van arribar, a la televisió estaven anunciant l’estat d’alarma: un virus estava matant un fotimer de gent a tot el món, i la nostra ciutat és l’origen del virus.
El que va dir primer el meu pare va ser:
-Ostres!
La meva mare va respondre:
-Ostres!
Al llarg dels dies, a les notícies deien que el virus era visible, (que no era microscòpic bàsicament) i que de moment ens tindren informats.
Un dia de bon matí, vaig veure com el virus entrava per la finestra, però la meva família no ho va veure, i la meva mare va explicar un acudit que deia:
- Estàs obsessionat amb el menjar!
- No sé a què et refereixes croquetament.
I màgicament el virus se’n va anar. Un altre dia va passar exactament el mateix, però en comptes d’un acudit, va posar música per bluetooth a la tele del menjador. En aquell instant, la meva mare sí que es va adonar que havia entrat i es va morir de por pràcticament.
Al més ràpid possible vam trucar al laboratori més proper, per explicar-los el nostre descobriment, però es van riure de nosaltres i no ens van fer cas.
Així que ens vam armar de valor, vam sortir al carrer amb un radiocasset engegat i vam anar per tot el poble demostrant que la música era la solució. A poc a poc, la gent va començar a sortir al carrer amb els seus radiocassets antics.
Al començament, la gent se’n reia de nosaltres, ens insultava perquè fèiem el boig, però després ens van fer cas.
I així és com a poc a poc vam anar extingint el virus de totes les ciutats del món.
Categoria de 13 a 17 anys. Institut Baix a mar