2020 Tornar al llistat

El missatger

Marcel

Segur que en aquest confinament heu sentit o llegit moltes històries, d’aventura, futuristes, documentals, però segur que no n'heu sentit cap com aquesta:


Hola, soc en Marc i tinc 12 anys. Tinc una germana gran que es diu Júlia, i és insuportable, ma mare, que es diu Carme i mon pare, en Josep.               


Per cert! M’he oblidat de dir-vos que jo no soc pas un nen humà, soc un pardal. I tinc la sort de no estar confinat…


 Us preguntareu que com sé això del confinament, doncs per dues coses: la primera és que se us nota molt, no sortiu, no molesteu, no contamineu, NO ENS TALLEU LA CASA... etc.


I la segona és que tinc un amic humà, es diu Pep i és ell qui m’ha posat nom, a mi, i a tota la meva família… Ep, però no ens confonguem, ell no és el meu amo, sinó el meu amic. Parlem amb gestos, dormo a casa seva i l’ajudo quan ho necessita…


Bé, doncs és aquesta la història que us vinc a explicar:


En Pep m’ha explicat que els nens feu unes coses que es diuen deures i que us ajuden a aprendre. Ell diu que no li agraden els deures, que els únics deures divertits són els de Medi natural, en els quals l’ajudo ensenyant-li com són les meves ales i tot això.


Després, en el seu temps lliure en Pep juga a una cosa que en diu Play, i li encanta! A mi em sembla molt curiós perquè és com una finestra on hi passen coses segons el que fa en Pep amb un comandament (si, també sé el que és).


Els meus pares, des que érem petits ens ensenyen que els humans no han de saber que els ocells som més intel·ligents del que  es pensen, perquè sinó ens explotarien. Però jo crec que en Pep és diferent. Ell és bo, i ens ajudem mútuament; de fet aquesta quarentena jo l’estic ajudant a comunicar-se amb els seus amics, els  porto cartes que ell escriu, i a canvi em dona menjar i m’ensenya a jugar a l’ordinador, que és una espècie de Play: ell agafa el ratolí i jo premo unes pedretes que hi ha a sobre de l‘ordinador.


 


El pitjor de tot és quan ve la meva germana Júlia; en Pep també se l’estima molt, i llavors he de compartir el meu temps amb ell, i això no m’agrada gens. 


També trobo molt curiós el que mengeu els humans, sobretot els nuggets, per molt que en Pep insisteixi que són pasta, jo segueixo pensant que tenen pinta  d’ocell…


El més increïble dels humans és la llarga vida que teniu; l'avi d'en Pep té 90 anys! El meu avi, en canvi, ja és mort…


També he observat que en la majoria de famílies humanes, les dones fan molta més feina que els homes i quan li vaig preguntar a en Pep per què passava això, ell em va respondre que era el masclisme, i em va començar a explicar que hi ha gent que discrimina  les dones només per ser dones. Jo crec que m’està entabanant perquè no té cap mena de sentit…


He estat observant les vostres maneres de passar-vos-ho bé:  canteu, jugueu amb ninots o a la Play, cuineu, escriviu…


Nosaltres, els pardals, en canvi ens divertim volant, fent carreres, robant el menjar als coloms, disfrutant de la natura…


 


Els humans sou una espècie meravellosa quan no feu mal al món. Estic segur que algun dia els humans i els ocells farem una gran aliança.


Ui! Ma mare em crida!  Avui per dinar hi ha cucs, que en són de bons... M'encanten!


Abans d’anar-me'n només dir-vos que els humans podríeu arreglar el món, però en comptes d’això l’esteu destruint… Sou molt intel·ligents i no ho aprofiteu! Penseu-hi!                  


 


ADEU!


P.D.: No ens talleu la casa, si us plau…


FI


 


 


 


 


 

Categoria de 8 a 12 anys. Angel Baixeras