2021 Tornar al llistat

Tota la vida en un àlbum

Carla

Com si fos l'última cosa que faria, va obrir l'àlbum de "records de BCN": per a ella era tota la seva vida, impregnada en les pàgines d'un àlbum, on sempre estarien. En la primera foto es veia una versió d'ella mateixa, però més petita, amb el cabell molt curt i moltes pigues. Les seves mans van acariciar la foto i un munt de records va inundar el seu cap. Recordava d'aquell dia com si fos ahir;  ella havia estat tota la seva vida vivint en un poble allunyat de la ciutat, i de sobte els seus pares van decidir venir a Barcelona. Va ser la primera vegada que va pujar en un autobús de TMB. En el seu rostre es dibuixava un somriure: tota la seva vida va canviar en un instant, però era un canvi bo. Va mirar l'altra foto i una petita rialla se li va escapar, era ella amb una cara de por terrible veient com el metro passava, era el seu primer cop en metro i tenia por. Va passar de pàgina, la següent foto era una mica més gran i aquesta vegada la foto estava feta des d'una altra perspectiva, era com una selfie, en veure aquella foto es va recordar d'aquell precís moment, estava amb un company de classe i aquell dia es van fer el primer peto en el telefèric de Montjuïc, eren molt romàntiques, les vistes.


 


Després tenia una foto d'ella en un autobús el primer dia que anava a treballar, anava a treballar en una casa i volia fer bona impressió, així que es va posar la seva roba més cara per a l'entrevista, al final sí que la van agafar.


Va passar de pàgina i un somriure una mica picaresc se li va dibuixar en el rostre en veure aquella foto, era ella amb un vestit de núvia i el seu marit al costat, la foto aquella s'assemblava molt a la que es va fer quan tenia disset anys amb el seu company, només que ara estaven casats, però era el mateix telefèric. No va poder reprimir una petita llàgrima que li va caure per la galta, aquella foto li portava molts records.


Va mirar l'altra foto que hi havia i ja no va poder reprimir més les llàgrimes, la foto mostrava a una versió juvenil d'ella mateixa donant la mà al seu marit mentre estaven al metro, i ella estava embarassada del seu fill. Després d'aquella foto hi havia alguns espais, va ser una època difícil, ja que el seu marit va morir, ella es va quedar tota sola amb el seu fill de tres anys i no va tornar a fer fotos. Va passar tots els espais que estaven en buit i cap al final  va veure més fotos. Es va sorprendre, però dintre d'ella era el que desitjava, ella sempre havia volgut omplir aquell àlbum, però no ho havia aconseguit. La primera era ella a l'autobús, era feia pocs anys i portava un ram de flors a la mà, aquella foto segurament la hi havia feta el seu fill. Tenia la cara trista, ja que anava a visitar al seu marit. Va passar la pàgina amb l'esperança de trobar una nova foto i aquella foto va fer que els seus ulls s'inundessin de llàgrimes, com cada any que era l'aniversari amb el seu marit ella anava al telefèric a recordar-ho. La foto la mostrava a ella feia tres anys ,al telefèric, però aquella foto estava presa des d'una altra cabina.


 


La Rosario va tancar l'àlbum i sense poder contenir les llàgrimes va plorar, per tots els records que li produïen, per totes les sensacions que tenia després de veure aquelles pàgines on estava resumida tota la seva vida.


Li va fer un petó a l'àlbum i el va posar a sobre de la taula ,i després, com sempre, va posar la cançó preferida del seu marit al tocadiscs que guardava de la boda. La melodia li va penetrar el cor i va tancar els ulls rememorant-ho tot.

Categoria de 13 a 17 anys. Escola Sant Medir