LA NOVA CAPUTXETA VERMELLA

íria

La nova caputxeta


Hola, em presento, em dic Anna però tots em diuen Caputxeta, perquè quan tenia 8 anys l’àvia em va fer una gorra vermella. Des de llavors se m’ha quedat aquest nom... ei! Però que quedi clar que jo no em queixo, que a mi ja m’agrada.


Avui m’he despertat com sempre i he anat cap a la cuina, la mare estava a punt de marxar cap a la feina, però abans de sortir m’ha dit si podia portar l’esmorzar a l’àvia, que estava malalta. Jo li he dit que esclar, que cap problema, però sincerament no em feia especial il·lusió, però pels avis ho fas tot. He decidit agafar l’autobús per anar-hi. Quan he pujat m’he assegut al costat d’una senyora gran, l’he saludat i m’ha preguntat que on anava amb aquell cabàs, que no en veia un des  que ella era jove. Li he explicat on anava  i m’ha dit que esperava que l’àvia es recuperés, i ha baixat de l’autobús.


Al cap d’una estona he arribat a la meva parada, a Vallcarca, que és on viu l’àvia. He passat per una placeta on hi havia molta gent agrupada, he decidit anar a investigar què era.  Quan m’he acostat he vist una persona disfressada de llop, al principi m’he espantat una mica però després he vist que només era un mag fent trucs i que no passava res. M’he quedat observant, però  m’he recordat que havia de portar l’esmorzar a l’àvia, que era per això que havia agafat l’autobús i que portava un cabàs que pesava com un mort. Quan he arribat, l’àvia m’esperava a la porta amb un somriure, he corregut cap a ella l’he abraçat, li he fet un munt de petons i hem entrat juntes cap a casa, hem esmorzat plegades. En realitat jo ja havia menjat abans de sortir de casa, però agafar un bus i caminar fins a casa l’àvia fa venir gana... Però bé, continuem, hem esmorzat torrades amb tomàquet i fuet i un bon suc de taronja, a la terrassa que té l’àvia. Després hem jugat a escacs, al Monopoly i al dòmino.  Hem rigut molt. M’he adonat que era hora de tornar cap a casa, m’he acomiadat de l’àvia amb una forta abraçada i un petó, he desfet el camí d’anada i al passar per la placeta ja no hi havia ningú. Quan he arribat a la parada del bus he consultat l’aplicació del TMB. Faltaven 3 minuts perquè passés. El bus que em portava a casa ha arribat puntual com un rellotge. Després de validar la T-16 oh sorpresa! La mateixa senyora d’abans era al bus! M’ha semblat increïble! Ens hem posat a parlar i m’ha preguntat que si a l’àvia li havia agradat l’esmorzar, i li he explicat tot amb detall. M’he adonat que potser estava parlant massa i li he preguntat com es deia, m’ha dit que es deia Mercè li he explicat que jo em deia Anna però que tots em deien caputxeta vermella. Ella m’ha explicat que havia anat a veure el seu fill que també viu a Vallcarca, que es diu Jan i que està estudiant infermeria. M’ha semblat molt interesant i molt guai. Hem seguit parlant fins que m’ha tocat baixar, i ens hem acomiadat amb un somriure.


De camí cap a casa m’ha semblat que havien passat anys des que la meva mare m’havia encarregat d’anar a casa de l’àvia. Sens dubte un dels millors dies de la meva vida! Bé, si no tenim en compte el dia que va néixer el meu germà i quan vam adoptar els meus estimats gossets en Mambo i la Juliette... però això ja és una altra història.


 


Fi :-)


 


 

Categoria de 8 a 12 anys. IES VILA DE GRÀCIA

T'ha agradat? Pots votar i compartir-lo!