L'autobús perdut
Hi havia una vegada un autobús que pujava a Montjuïc, el 55. Un dia, l’autobús es va espatllar. Les persones van baixar. El conductor va trucar a la grua. Com que li feia mal la panxa, va anar al lavabo del Marcelino, davant del Funicular, en acabar el trajecte. Quan va sortir-ne, no va veure l’autobús i va pensar que ja se l’havia endut la grua i va marxar. Quan va arribar la grua, el gruista va pensar que l’havien enganyat i va marxar.
L’autobús s’havia endinsat al bosc pel parc de Joan Brossa. Va anar a parar a una clariana secreta, coneguda només pels follets i les fades del bosc (perquè sí, a la ciutat, també s’hi amaguen fades i follets). I poc a poquet s’anava cobrint de molsa.
Un dia, una nena es va recordar de l’autobús, que era especial per a ella, perquè quan hi pujava, sentia que estava enmig del bosc. Quan pujava als altres autobusos, se sentia enmig de la ciutat. I per això sabia que en faltava un.
Un dissabte, el seu pare li va dir que pujarien la muntanya de Montjuïc per veure un espectacle de la Mercè al Castell. En acabar l’espectacle, van anar a fer un pic-nic per la zona, però hi havia molta gent.
Així que van decidir anar caminant per trobar un lloc més apartat. I sense adonar-se'n, van entrar al bosc màgic de Montjuïc. I caminant, caminant, van trobar un trencall i una bifurcació. Van decidir anar cap a l’esquerra. Un minut després, es van trobar l’autobús abandonat, tot ple de molsa! La nena es va adonar que no hi podia entrar, perquè allà s’amagaven animals del bosc: coloms i gavines hi tenien nius, gats, llangardaixos i fins i tot algun conill. La nena es va posar contenta i màgicament va tornar a casa, ella i el pare. Ara, cada matí, quan agafa el 55, li dona la sensació que està enmig de la natura, no importa quin autobús sigui.
Categoria de 8 a 12 anys. EM 3 Pins