Una tarda d'estiu de 1922

Raquel

Era un altre tranquil dissabte d'estiu de 1922. Aquell dia, com que no tenia res a fer, vaig decidir anar a casa del meu millor amic, que igual que jo, era un gran aficionat als cotxes, per ensenyar-li una propaganda que aquell mateix dia m'havien donat al carrer.


"II Exposición universal de automóviles de Barcelona. En el nuevo Palacio de Arte Moderno".


-Hem d'anar-hi! Si vols, anem a plaça Catalunya i agafem el bus per arribar-hi! -vaig dir-li.


-El bus? Ni parlar-ne! Ma mare m'ha dit que anar amb bus és molt perillós, que són de dues plantes, i es poden bolcar en qualsevol revolt!


-Però que dius, home! Si venen d'Anglaterra i són molt moderns, com els de Londres! Jo hi he pujat un munt de cops, i mira'm, estic d'una sola peça!


-Digues el que vulguis, però els meus pares no em deixarien anar-hi, si he d'agafar el bus.


-Doncs la solució és senzilla, no els  diguis que agafaràs el bus, i solucionat!


Se li va il·luminar la cara, i amb expressió rebel em va dir:


-Som-hi, doncs! -es va girar cap a l'interior de la casa i va exclamar- Mama, vaig a fer un volt! Tornaré d'aquí a un parell d'hores!


Vam enfilar carrer amunt fins a arribar a Plaça Catalunya. Un cop allà vam esperar fins que el bus arribés. Entre el trànsit va aparèixer un bus vermell, de dues plantes, amb la segona planta al descobert. Vam entrar a dintre, vam pagar els 50 cèntims corresponents i vam pujar al segon pis, i ens vam acomodar en una de les primeres files.


-Segur que no serà pas perillós? Encara ens xocarem amb els coloms! O encara pitjor, contra un arbre...


-Tu tranquil, que ara quan arrenqui ja ho veuràs!


D'un moment a un altre, el motor va engegar-se i va començar a fer camí. Un suau vent ens xocava contra la cara i ens despentinava els cabells. Aquell instant tenia gust de llibertat i felicitat. Per primer cop ens allunyàvem de casa nosaltres sols i teníem total control de la nostra vida per uns moments.


-Quina meravella! Mai m'haguera imaginat que pujaria algun cop en un trasto d'aquests! I mira, encara no he xocat amb cap ni un, d'arbre!


Al cap de no gaire estona vam arribar a la nostra destinació, i escales avall vam sortir de l'autobús. Ja érem quasi a l'entrada quan vaig decidir acostar-me un segon al bus i em vaig fixar en la matrícula: B-8300, el codi que identificava el bus on havíem viscut el nostre viatge, un viatge que era molt més que un simple transport Plaça Catalunya-Montjuïc.


 


I com aquesta, la xarxa de busos de Barcelona ha creat moltes històries i records al llarg de la seva trajectòria, que aquest any ja suma cent anys.


Per molts anys més!


 

Categoria de 13 a 17 anys. Institut Jaume Balmes

T'ha agradat? Pots votar i compartir-lo!